Cinema i Esport III: La primera pel·lícula esportiva espanyola: Campeones

L’últim article sobre cinema i esport està dedicat a la primera pel·lícula espanyola de temàtica esportiva. Si algú  està interessat en aquesta temàtica els recomano la lectura del llibre Presencia del Deporte en el cine español, editat pel Consejo Superior de Deportes en 2003, i obra del finat Joaquim Romaguera i Ramió, historiador, crític i autor de diverses publicacions cinematogràfiques. El llibre és una extensa guia de les pel·lícules i documentals esportius, i està desglossada per esports.

L’honor d’ésser la primera producció li correspon al film Campeones, una comèdia dirigida per Ramón Torrado i estrenada l’any 1943. En el repartiment hi figuraven destacats futbolistes com Ricardo Zamora, Guillermo Gorostiza o Jacinto Quincoces, però també apareixien personatges que varen deixar empremta en el món de l’escena, l’hosteleria i el periodisme. Dins del planter d’artistes destacaven Luchy Soto, actriu de cine, teatre i televisió, i cosina de Juan Antonio i Pilar Bardem; i Laura Pinillos, vedette de la revista espanyola, i que anys més tard crearia una companyia escènica amb el còmic Paco Martínez Soria. També figurava Pedro Perico Chicote, propietari d’un conegut bar a la Gran Via madrilenya des de 1931; autor del llibre Mis 500 cocktails (1933) amb pròleg del premi Nobel Jacinto Benavente; gestor del bar del Congrés de Diputats des de 1934, y que quatre anys després d’estrenar-se la pel·lícula inauguraria un Museu de les begudes en el soterrani del seu establiment (1947). Per últim, formava part del planter de la pel·lícula Bobby Deglané, nascut a Xile, que es va fer famós a la dècada dels trenta com a locutor dels combats de lluita americana, i anys més tard crearia programes de culte de la radiofonia espanyola com Cabalgata de fin de semana (1951) i Carrusel Deportivo (1954).

La sinopsi de Campeones, tal com assenyala Joaquim Romaguera al seu llibre és la següent: “Eduardo, guardameta, corteja a Paulina, la muchacha de la cantina donde suelen reunirse los jugadores. Charito, nieta del presidente del club, trata de sobornar a Eduardo con la ayuda de Julio, antiguo portero del Volador CF, con la firma de un documento comprometedor que le ocasionarà la expulsión del equipo. El día de la final, Julio no puede participar porque todavía arrastra la resaca de la noche anterior, enterándose entonces de la verdad del chantaje contra Eduardo. Acto seguido va al encuentro de éste. Mientras, el resultado del partido es desfavorable al Volador. Traído por Julio, Eduardo ocupa su lugar en el campo y anima a su equipo, que consigue ganar la copa de plata y, así también, el amor de Paulina”.

 

La pel·lícula es va estrenar a Madrid al cine Avenida el 2 de febrer de 1943. Uns dies després, el 9 de febrer, amb el patrocini del C.F.Barcelona i el R.E.Espanyol, s’estrenà a Barcelona al cine Kursaal. Aquest cinema, situat a la Rambla de Catalunya, 55, s’havia inaugurat en 1910, i tancà les seves portes en 1965. La resenya crítica de La Vanguardia del 10 de febrer deia: “como ensayo de película deportiva, esta nueva producción española de Suevia Films, bien merece la lisonjera acogida que el público barcelonés le dispensó en su primera proyección. Claro está que “Campeones” –un título sugestivo y evocador- no se propuso en ningún momento ser un film deportivo de altos vuelos. Más bien quiso ser, como antes señalábamos, un primer paso, un ensayo en la esfera del cine aplicado al deporte, es decir, sirviéndose de él para el logro de una finalidad noblemente artística, pero, desde luego, no poniéndose a su servicio.... Antes de dar comienzo a la proyección de “Campeones”, dirigieron un saludo al público, desde un micrófono instalado en la pantalla del Kursaal, Ricardo Zamora, Jacinto Quincoces, Ramón Polo, Luchy Soto y Laura Pinillos, quienes fueron presentados, en ingeniosa y singular interviú, por el notable actor cómico Freyre de Andrade. En honor a todos ellos  sonaron cariñosos aplausos”.