L’elefanta “Kika”
dedicat a Alejandro “Alex” Grau de
la Herràn
En aquesta tessitura, Alejandro Grau, que era pare de dos
fills, nét del fundador d’El Mundo
Deportivo, Jaume Grau Castellà, i fill del director gerent del diari, Ricardo
Grau Escoda, llançà el mes de juliol la idea de fer una recaptació Pro-Elefants des de les pàgines del
diari. L’objectiu fonamental era retornar el somriure als nens i nenes de la
ciutat. No era la primera vegada que
el diari portava a terme una iniciativa d’aquestes característiques. El 1948 va
obrir una subscripció entre els seus lectors per comprar una vaca que facilités
llet als leprosos de l’Hospital de Sant Llàtzer del barri d’Horta. La campanya Pro-Elefants durà des de principis de
juliol de 1958 fins al març de l’any següent. El diari dedicà setmanalment tres
o quatre petits articles, al final dels quals figuraven les aportacions
nominals recollides. Els articles, on apareixien entrevistes dels donants i
reproduccions de simpàtiques cartes enviades per nens i nenes, estaven firmats per
José María Castro Cheser.
El 2 de
juliol, el primer dia, foren recaptades un total de 1.050 pessetes. El Mundo Deportivo l’inicià amb 5.000
pessetes. L’honor de donar el primer donatiu recau en Silvio Dequijovani, representant de
la marca Vespa a Barcelona. Es produeix
la circumstància que els clubs vinculats a la marca italiana havien donat al
zoològic una lleona. Una de les entitats que s’hi adherí des del començament de
la campanya fou l’Arca de Noé, una organització
de caràcter lúdic fundada pel pintor Santiago Rusiñol i el crític d’art i
periodista Joaquim Ciervo el 1927. L’altre donant fou un periodista de prestigi
i que finalitzaria la seva carrera com a polític, Federico Gallo, que era
membre del consell d’administració del Zoo de Barcelona, i que més tard ostentaria
la presidència de l’Arca de Noé durant 25 anys. El primer esportista en
col·laborar fou Luis Romero, boxejador, excampió d’Europa del pes gall, títol
guanyat el 1949, i que després de retirar-se, obrí una pensió a la Plaça
Catalunya cantonada carrer Vergara, i un restaurant, El ring, al carrer Villarroel. Crida l’atenció que després d’ell, els
esportistes que més col·laboraren foren els ciclistes. Probablement això té a
veure amb l’autor dels articles, José María Castro Cheser, que col·laborà durant
25 anys amb El Mundo Deportivo en les
seccions dedicades al ciclisme i l’hoquei sobre patins. En qualsevol cas, el primer
ciclista fou Miquel Poblet, que l’any anterior havia guanyat la Milà-Sant Remo
i 4 etapes del Giro de Itàlia; i aquest any tornaria a repetir el triomf en 4
etapes del Giro; i va guanyar novament la Milà-Sant Remo tot coincidint amb la
donació de l’elefant al zoo el 1959. Després tocà el torn a Federico Martín
Bahamontes, que envià el donatiu des del Tour de França, on estava competint, i
on finalitzaria com a indiscutible rei de
la muntanya.
De mitjans d’agost a mitjans de setembre la campanya
s’aturà, “la canícula nos aconsejó
conceder una tregua a nuestra campanya pro-elefantes; però es va reiniciar
amb motiu de les Festes de la Mercè. En el marc de les festes patronals s’organitzava Festival
Deportivo Infantil, que arribava a la cinquena edició. El Salón Victor Pradera –actual
Passeig Lluís Companys– era l’escenari on els nenes entre 5 i 13 anys, al llarg
i ample de la calçada central, podien practicar diversos esports i
participar-hi en curses de patins, patinets i bicicletes. Amb motiu d’aquest festival,
un nen, José Toledano, adreçà una carta al comitè organitzador del festival: “Todos los niños barceloneses estamos
apenados por la pérdida de los valiosos ejemplares de elefantes que alegraban
nuestro zoo... ¿Por qué en el Festival Infantil... no se lleva a cabo una
colecta entre los niños asistentes?”. Els organitzadors acceptaren la
proposta del nen i El Mundo Deportivo es
va comprometre a publicar els noms dels donants. Es recaptaren un total de 778
pessetes.
El cert és que a excepció del grup de ciclistes mencionat
anteriorment, poques figures de l’esport col·laboraren en aquesta campanya.
Malgrat tot, al llarg de l’últim trimestre de l’any continuaren augmentant les
aportacions de particulars. Una de les entitats curioses que participaren en la
subscripció fou el Club David, que
estava integrat pels propietaris d’aquest model de cotxe, i que organitzaven
periòdicament excursions en caravana. El David
era un microcotxe de fabricació catalana que havia nascut el 1913. A partir
dels anys cinquanta, José María Moré Comas dissenyà un nou model, i afirmà “que no se trata de un coche con una rueda
menos, si no una moto con una rueda más”. El món de l’espectacle també
aportà el seu gra de sorra. A finals de novembre va fer un donatiu el night club Bolero; les actrius i cantants Mary Sampere i Carmen de Lirio,
considerada la reina del Paral·lel en els anys cinquanta; i l’actor Enrique
Guitart. L’última aportació de l’any va correspondre a l’empresa de llebrers
gestora del Canódromo Pabellón, antic
Pavelló de l’Esport, i que estava situat al Paral·lel.
L’1 de gener de 1959 sortia a la portada del diari el
titular Llegó un elefante al Zoo, amb
un petit subtítol, que seguramente será
el que se adquiera por la suscripción de El Mundo Deportivo, i una
fotografia de l’animal. Castro Cheser
aclaria en la notícia que el proboscídeo,
d’origen asiàtic, havia arribat el
dia abans, però que el bateig oficial no es faria fins a principis de febrer, tot
coincidint amb la data de fundació del degà dels diaris esportius: 1 de febrer
de 1906. Prèviament era prescriptiu que passés la quarantena, i d’altra banda calia
constatar si s’adaptava al seu nou entorn. Tanmateix, aclarí que encara no
s’havia arribat a la xifra per poder comprar-lo. El venedor era un altre zoo,
que volia un altre animal en permuta, propietat del zoo de Barcelona i 90.000
pessetes. Fins aquella data s’havien recaptat prop de 40.000 pessetes, i estaven
pendents de fer-se efectives 30.000. Castro Cheser demanava un “nuevo y redoblado esfuerzo de todos”
per recaptar les 20.000 pessetes restants.
El SOS donà resultat, i al dia següent van fer-se
efectives les donacions de la Penya
Ciclista Poble Nou; d’Antoni Tito
Mas, líder de l’equip d’hoquei patins que assolí el primer títol mundial d’esports
d’equip el 1951 i que repetí el 1954; i de Juan Estrada, president de la UE Sants
i prestigiós empresari cinematogràfic. A finals de gener ja s’havien recaptat prop
de 80.000 pessetes, fonamentalment gràcies a les aportacions d’alguns
empresaris. El bateig de l’elefant, que s’havia previst per l’1 de febrer, s’ajornà.
El director del zoològic de Barcelona, Antoni Jonch, amb bon criteri, suggerí
als promotors fer coincidir el bateig amb la inauguració del nou espai on viuria
l’animal, el qual seria més modern, enjardinat, i el vell reixat amb punxes seria
substituït per un sot que s’ompliria d’aigua. Tothom acceptà la proposta.
A finals de febrer de 1959 arribà el torn de dues
persones molt lligades a l’Ajuntament de Barcelona. La primera era la figura
emergent de la política esportiva nacional: Joan Antoni Samaranch, ponent/regidor
d’esports –elegit regidor el 1954–, i diputat d’Esports a la Diputació de
Barcelona. L’altre era Manuel Borrás París, cap d’activitats dels mercats
municipals i principal promotor del Torneig
Intermercats, un curiós torneig de futbol on participaven la majoria de
mercats municipals, i que s’havia iniciat el 1955 amb el patrocini del
consistori i enquadrat dins les competicions de l’Obra Sindical d’Educació i
Descans.
El 17 de març, Ricardo Grau, director-editor d’El Mundo Deportivo i Alexandre Grau,
secretari general del diari, acompanyats de Federico Gallo, visitaren
l’Ajuntament de Barcelona per entregar l’import de la subscripció a l’alcalde
Porcioles, en un acte que compta també amb la presència de Joan Antoni
Samaranch. Per al dia del bateig, el Vespa
club Barcelona, va mostrar una vegada més el seu compromís en aquest
projecte, tot mobilitzant els seus socis, per transportar nens de l’Hospital
San Joan de Deu al parc zoològic. El dia de Sant Josep un nombrós públic acudí
a veure el bateig i la inauguració del nou equipament. A l’elefant se li va
posar el nom de Kika: segons els
cuidadors del parc calia un nom curt i sonor. Kika va ser apadrinada per la vedette Carme de Lirio i l’actor Enrique
Guitart. El Mundo Deportivo delegà en
l’Arca de Noé l’organització de l’acte. Per aquest motiu obrí els parlaments el
vicepresident de l’entitat, Federico Gallo. Després cedí la paraula al doctor
Sánchez Comedador, que era forense de professió, i conegut a l’entitat com la hiena, per tal que recités un poema, tal
com marcava el protocol de l’Arca de Noé.
A continuació intervingueren el director del diari José Luis Lasplazas,
Ricardo Grau i tancà l’alcalde José María Porcioles, que agraí una vegada més l’acció
cívica d’El Mundo Deportivo, i destacà el caràcter solidari dels
barcelonins. Ara, per fi, els nens i nenes de la ciutat ja podien tornar a
riure i donar cacauets a l’elefant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada