1899 La primera festa poliesportiva a Barcelona i la primera cursa atlètica


A finals del segle XIX l’activitat esportiva es generava fonamentalment al voltant dels gimnasos que hi havia a la ciutat, perquè l’estructura de les nostres incipients associacions era molt feble. En aquest context, qui assoleix el lideratge esportiu és la revista setmanal il·lustrada Los Deportes, apareguda el 1897, amb domicili en el carrer Montjuïc del Carme 5, i que estava dirigida per Narcís Masferrer. Aquesta revista no es limitava només a informar d’esports, sinó que reivindicava un paper més actiu de l’administració. Al govern central li demanava que es preocupés per l’estat de les carreteres i de la manca de professors de gimnàstica en instituts i escoles normals; i a l’Ajuntament li exigia la construcció de camps i places de joc per als nens. En el marc de la revista, que va cedir el nom i els locals, es va constituir la Societat Los Deportes, “compuesta de elementos los más valiosos dentro de nuestra esfera de acción deportiva”. La societat estava presidida pel metge Manuel Durán i Ventosa, i hi havia seccions de gimnàstica i esgrima, ciclisme, automobilisme, columbòfila i nàutica, com es pot constatar en la informació apareguda a Los Deportes del 10 de setembre de 1899. Fins i tot van acordar “acuñar medallas para premios y escoger un modelo a propósito para insignia, que deberán usar los socios como distintivo”. Cal dir que al poc temps s’afegirien altres seccions, com la de foot-ball, de la qual formaven part Walter Wild i Hans Gamper. Per cert, remarquem que aquest últim va sortir a la portada de la revista el 29 d’octubre de 1899.

La primera activitat organitzada per la Societat Los Deportes fou la Gran Festa Esportiva, que es va dur a terme el 10 de desembre als voltants de l’Hotel Casanovas. Aquest hotel, que s’havia inaugurat el setembre d’aquell mateix any, està situat al carrer Mas Casanovas 55, i és en l’actualitat el Centre d’Educació Infantil i Primària Mas Casanovas. Si es vol consultar més informació sobre aquest espai es pot visitar el blog Memòria dels barris.
En la Festa Esportiva s’havien programat una carrera de bicicletes de 4.000 metres amb sortida des del carrer Indústria; una carrera de motocicles de 4.000 metres, amb sortida del Passeig de Sant Joan cantonada carrer Còrsega; una carrera de cotxes automòbils de la mateixa distància; una carrera a peu de 800 metres al carrer Indústria; i un concurs de tir al blanc a la terrassa de l’Hotel Casanovas. Les competicions es farien a les 8.30 en punt, i un cop finalitzades es faria un lunch a l’hotel, per sortir a les 11.30 en un desfilada general pel carrer Indústria, Passeig de Sant Joan, Avinguda Diagonal, Passeig de Gràcia amb arribada a la Plaça Catalunya. Els premis per als tres primers classificats eren objectes d’art.
De la Festa Esportiva podem trobar una llarga crònica a Los Deportes del 17 de desembre de 1899, així com un interessant article, Sobre Carreras, que només es refereix a les curses atlètiques. Cal destacar que, entre les nombroses autoritats assistents a l’acte, hi havia els presidents de la Unió Velocipèdica Espanyola, l’Associació Catalana de Gimnàstica, el Velo Club i del F.C. Barcelona.
En la prova de bicicletes van participar quatre corredors, i el guanyador fou Narciso Robreño. En la carrera d’automòbils van participar cinc vehicles, però només arribaren a la meta dos, essent el guanyador Carles Stahel. En el concurs de tir, en l’última de les proves van participar vint-i-set tiradors i va veure el triomf del sr. Noguer. No obstant, de totes les proves, vull destacar la carrera a peu, i per dos motius ben diferents. De fet, ja s’havia organitzat una cursa abans que aquesta el desembre de 1898. Aquella cursa, en la qual van participar quatre corredors, constava de 14 quilòmetres, sortia del  Gimnàs Tolosa, anava fins a Sarrià i tornava al punt de sortida. El gimnàs estava situat al carrer Duc de la Victòria cantonada carrer Canuda. D’aquesta carrera se’n fa ressò Albert Maluquer en el seu llibre Carreras a pie, que fou publicat el 1916 per l’Editorial Ibèrica. La diferència d’aquesta cursa amb la carrera inclosa a la Festa Esportiva de Los Deportes és que no hi havia un jurat. Per tant, podem quasi afirmar que la carrera de Los Deportes, com que comptava amb jurat i premis, és la primera que oficialment es va celebrar a la nostra ciutat. La carrera va ser guanyada per Francisco Cruzate, amb el jove de 22 anys Hans Gamper classificat en segon lloc. Mesos després (el 15 juny de 1900), Francisco Cruzate, que participava, a més, en proves ciclistes, va establir el primer rècord en el circuit del Parc de la Ciutadella (1.420 metres) en competència amb un altre corredor, I. López, que es va retirar de la prova. El temps fou de 4 minuts i 40 segons (vegeu Los Deportes del 17 de juny de 1900).
En aquestes dates el Barcelona F.C. jugava els seus partits al Velòdrom de la Bonanova, de la mateixa manera que ho feia el F.C. Català,  però la convivència entre tots dos clubs per l’ús de la instal·lació es feia difícil. Aquesta situació va portar el Barcelona F.C. a deixar el velòdrom i anar-se’n unes setmanes a un camp a Casa Pepet a la carretera de Can Tunis, però ja tenien previst iniciar la temporada en un camp més cèntric (vegeu Los Deportes de l’1 d’abril de 1900). És probable que, després de la Festa Esportiva, tant Walter Wild, president del club blaugrana, com Joan Gamper, pensaren que la solució als seus problemes era als terrenys de Mas Casanovas i davant l’hotel, el qual estava previst utilitzar com a vestidor. El Barcelona F.C. va inaugurar el camp el 18 de novembre de 1900 amb un partit, que l’enfrontava a l’Hispania Atlétic Club, i dues curses atlètiques –100 i 800 metres– (vegeu Los Deportes del 25 de novembre). Tal com es pot constatar, des d’un principi el club va mostrar el seu interès en la pràctica de l’atletisme. Precisament dies després de la Festa Esportiva es podia llegir a Los Deportes (24 de desembre de 1899): “La sociedad Foot-ball Club Barcelona piensa organizar juegos atléticos, como partidos de cruns country, carreras a pie, etc.”.
Malgrat que el dia de la Festa el temps fou gris i fred, i això probablement va ser el motiu de la baixa participació, la premsa local es va fer ressò de la festa i va destacar, sobretot, la capacitat organitzativa de la nova Societat:
La Veu de Catalunya: “Felicitem a la Societat «Los Deportes» per l’organisació que sab donar an aquestos concursos i per l’éxit obtingut en la festa, malgrat que el temps no ha ajudat gayre a ferla ressortir”.
La Publicidad: “La Sociedad «Los Deportes» puede estar satisfecha del resultado de tan agradable fiesta”.
El Noticiero Universal: “Nuestro parabién a la Sociedad «Los Deportes», que tan incansable se muestra organizando actos que, como el de esta mañana, tanto pueden contribuir al desarrollo de las aficiones sportivas en nuestra capital, base de nuestra regeneración física”.
La Vanguardia: “Brillantísima resultó ayer la gran fiesta deportiva organizada por la Sociedad «Los Deportes». Enviamos nuestra más cordial enhorabuena a los señores organizadores de esta fiesta, en la que se demostró, una vez más, el acierto e inteligencia con que dirigieron todas las carreras, deseando al propio tiempo que no sea la última en esta clase de expansiones”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Instalaciones Desaparecidas:

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)