Instal·lacions esportives amb nom propi: Camp Municipal de Narcís Sala i Camp Municipal de beisbol Carlos Pérez de Rozas

En el carrer Santa Coloma de la popular barriada de Sant Andreu es trobava el vell Camp Municipal on jugava la Unió Esportiva Sant Andreu, un club fundat el 1909. A causa de l’estat en què es trobava, se’n va construir un de nou. La inauguració del camp es va fer en dos dies. La benedicció es realitzà el 18 de març de 1970, i en aquell acte acompanyaren al president del club Narcís Sala i Vila; l’alcalde José María Porcioles; el governador civil, Tomás Pelayo Ros; el regidor d’esports, Pau Negre; el representant a Catalunya de la Delegació Nacional d’Esports Francisco Platón, i Pau Porta, president de la Federació Catalana de Futbol, que després arribaria a ser president de la Federació Espanyola (1975). Al dia següent es disputà un partit de futbol entre els locals i el F.C. Barcelona. El partit el van guanyar els blaugranes, amb un gol de Fusté per 1-0. A la tribuna del camp, a més dels presidents dels clubs, Narcís Sala i Agustí Montal, hi eren presents també els senyors Platón, Negre i el Delegado Nacional de Deportes Joan Antoni Samaranch. El club andreuenc vivia un moment dolç a segona divisió de la mà de l’entrenador Fernando Daucik. El cert és que les dues etapes en què el Sant Andreu jugà a la segona divisió, el president del club havia estat Narcís Sala. La primera etapa fou de 1945 a 1952, i l’estrena en la categoria de plata fou en la temporada 1950-51. Aquell any el club aconseguí la millor classificació de la seva història: 4rt. La segona etapa de president de Sala fou de 1965 a 1971. Narcís Sala, que havia nascut el 1899, va morir l’abril de 1980. Va ser la penya que portava el nom del president la principal promotora de la iniciativa de canviar el nom del camp. Al capdavant del districte IX –l’actual organització de deu districtes va tenir lloc el 1984–, i qui va donar llum verda al canvi fou el regidor del districte Germà Vidal. La inauguració del Camp Municipal de Narcís Sala tingué lloc el 7 de desembre de 1980. S’inicià l’acte amb una ofrena floral en les tombes de Narcís Sala i el poeta Ignasi Iglesias en el cementiri de Sant Andreu. Després, en el camp de futbol, actuaren uns esbarts i es realitzà una desfilada de nens de les categories inferiors del club portant una monumental senyera. La néta i el besnét de Narcís Sala van fer el xut d’honor d’un partit oficial de la lliga de tercera divisió entre el Sant Andreu i l’Horta. Per a aquesta ocasió, l’Ajuntament de Barcelona facilità un trofeu especial que fou lliurat per l’artista Núria Feliu.

A Montjuïc hi ha una altra instal·lació que porta el nom d’una persona vinculada a l’esport, el Camp Municipal de beisbol Carlos Pérez de Rozas. El primer camp de beisbol construït a Espanya es va fer amb motiu del II Campionat d’Europa de Beisbol, el qual es disputava a Barcelona el juliol de 1955, i cal assenyalar que el regidor d’esports de la ciutat era Joan Antoni Samaranch, alma mater també dels Jocs Mediterranis, una competició que es feia en aquelles dates i que li serviria a la ciutat per projectar-se internacionalment. Aquell camp estava situat just damunt on avui hi ha el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, al costat de les actuals pistes d’aeromodelisme. Encara avui es pot veure l’edifici de les oficines i vestidors. El vell camp desaparegué amb motiu de la urbanització dels espais propers a l’estadi olímpic. No obstant, el camp nou no es mogué de Montjuïc, atès que està situat en el carrer Pierre de Coubertin, darrere de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya. Carles Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada va estar vinculat tota la vida a aquest esport, tot i que la seva rellevància li prové pel fet de ser un dels fotògrafs més representatius i històrics de la premsa barcelonina. Al llarg dels més de 50 anys de professió, treballà en diversos mitjans, però sobretot amb Solidaridad Nacional y La Vanguardia. En el beisbol fou jugador, àrbitre i dirigent, va presidir el club Hércules les Corts, un club que utilitzava el camp de Montjuïc, i de la Federació Catalana en el període comprès entre 1978 i 1983. La proposta de donar-li el seu nom al camp no sortí de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol, que curiosament en aquells anys era presidida per l’autor d’aquestes notes, si no des de l’Ajuntament de Barcelona. Durant una visita que efectuà el rei Joan Carles I a les instal·lacions olímpiques de Montjuïc, ho comentà l’alcalde Maragall als mitjans de comunicació. Uns mesos després, l’empresa Barcelona Holding Olímpic S.A. feia entrega de l’obra a l’Ajuntament de Barcelona, i Enric Truñó, regidor d’esports, reiterà que es batejaria amb el nom de Pérez de Rozas. El camp s’inauguraria el 6 de juliol de 1990 amb el partit de la Copa del Rei entre l’Hércules les Corts i l’Escola Municipal de Madrid. L’acte fou presidit per l’alcalde Pasqual Maragall, i comptà amb la presència de Josep Lluís Vilaseca, director general de l’esport de la Generalitat de Catalunya; Enric Truñó, regidor d’esports; Juli Pernas, president de la Federació Catalana; així com per familiars i amics del finat. L’acte serví també per fer entrega de les insígnies d’or de la Federació Catalana a tres històrics directius: Ignasi Alavedra i Josep Ballester, del club de beisbol i softbol Viladecans, i Josep Ribas, de l’Hércules les Corts.