La zona on avui es troba la plaça Francesc Macià era coneguda a finals de segle XIX i principis del XX com el Pla de Galvany. La instal·lació més antiga construïda en aquesta zona té història, coneguda com el Velòdrom de la Bonanova , en ells, a més del ciclisme en pista, van jugar-se alguns dels primers partits de foot-ball i de lawn-tennis de la nostra ciutat. Es va inaugurar el 24 de setembre de 1893, i va deixar d’utilitzar-se a partir de 1906. El velòdrom estava situat darrere de l’actual Turó Park, entre els carrers Vallmajor, Reina Victòria, Modolell i Valero. Just darrere d’aquesta instal·lació, en els jardins de Can Lluch, les famílies residents del Turó van fer-se dues pistes de tennis ( La Vanguardia, 7 de juny de 1905 i Los Deportes, 14 de juliol de 1906). Al costat hi havia també un terreny en la desapareguda plaça Galvany, on jugava el Foot-ball Club Condal ( Los Deportes, 9 de març de 1902). Probablement és el mateix terreny on jugava el F.C. Numància. A la Guia del S

  Després dels reeixits mundials disputats el 1951 i 1954 –l’altra edició disputada a Espanya es va celebrar a Madrid el 1960, i Portugal va conquerir el primer lloc amb Espanya classificada en segon lloc– la ciutat comtal tornava a esdevenir capital de l’hoquei patins tot albergant el mundial de 1964. En les darreres quatre edicions, l’última a Santiago de Xile (1962), Portugal havia pujat al més alt del pòdium, però tothom esperava que la ciutat talismà, com havia passat el 1951 i 1954, ajudés a la selecció a conquerir el triomf. A més, aquest any, la selecció havia guanyat la copa Llatina i el prestigiós torneig de Montreux.    El mundial es va disputar al Palau d’Esports del carrer Lleida del 23 al 31 de maig de 1964. Van participar Alemanya (Occidental), Argentina, Anglaterra, Holanda, Itàlia, Japó, Portugal, Suïssa, Uruguai i Espanya. Per primera vegada des que s’iniciaren els campionats del món (1936) participava un equip asiàtic. Precisament per ajudar al Japó s’havia d

Després de la Guerra Civil la plaça de Les Arenes (18 de febrer de 1940) i La Monumental ( 20 d’abril) van obrir les seves portes a les corrides de braus; però no seria fins al 2 d’agost de 1941 que es va fer la primera vetllada de boxa. “Retrotrayéndonos a los mejores tiempos del boxeo local, y demostrándose los progresos logrados en la recuperación de este deporte, los empresarios actuales, entusiastas emprendedores, se han lanzado con alientos a la organización de las veladas al aire libre, celebrándose anoche la primera en Las Arenas” ( La Vanguardia ). Uns dies després, el 6 d’agost, i a la mateixa plaça, es disputava el campionat d’Espanya del pes ploma, i Francesc Peiró retenia el seu títol de campió d’Espanya davant d’Eusebio Librero. Fins al 1945 es van fer un bon nombre de vetllades a Les Arenes, fins al punt que entre el 12 de juliol i l’11 d’octubre de 1944 es van organitzar 5 vetllades. Una de les figures d’aquest període era el basc Ignacio Ara, un boxejador intel·lig