Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

L'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i l'esport

Imatge
La idea d’organitzar una Exposició Universal a Espanya és del gallec Eugenio R. Serrano de Casanova, que va proposar fer-la després d’assistir-hi com a representant del govern espanyol a diverses Exposicions Internacionals (l’última d’elles a la localitat belga d’Anvers el 1884).   Però, sens dubte, el principal promotor en seria l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet , que va decidir fer-la en arribar a l’alcaldia de Barcelona per tercera vegada el 1883. L’espai elegit fou el Parc de la Ciutadella i els terrenys que s’estenien fins a l’actual Hospital del Mar. L’antiga fortalesa de la Ciutadella , que havia començat a enderrocar-se després de la Revolució de 1868, es va transformar en un parc. El projecte seleccionat era del mestre d’obres Josep Fontseré. Les obres, que es van iniciar el 1883, finalitzarien el 1885. L’Exposició Universal, com l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992 , va servir per millorar la ciutat, així com per projecta

Els primers camps on es va jugar a futbol a Barcelona, breu aproximació

Imatge
Per si algú té interès en conèixer la història dels primers clubs de futbol de la ciutat de Barcelona, li recomano viatjar a través d’Internet i cercar dos interessants documents. El primer, El Foot-ball en Barcelona (Historial) , escrit per Josep Elias i Juncosa, conegut popularment com a Corredisses , i que fou publicat a la revista Los Deportes el 14 de març i el 14 d’abril de 1910. L’altre document, Orígenes del Fútbol en Barcelona (1892-1903) , porta la firma de Xavier Torrebadella i Flix, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i fou publicat a l’ International Journal of Sport Science núm. 27 el mes de gener de 2012. En aquest document podem trobar, a més, dues taules interessants. La primera, que comprèn des de 1892 a 1899, recull les primeres 12 associacions que van practicar el futbol; i en la segona, que comprèn el període de 1900 a 1903, figuren un total de 48 associacions constituïdes amb l’objectiu de practicar l’esport de moda, el football

La primera Guia Esportiva de Barcelona: La guia del Sportman

Imatge
La primera Guia Esportiva de Barcelona, Indicador general de sociedades deportivas, campos de juego, establecimientos dedicados al comercio o a la industria del Sport, va aparèixer en el primer número de la revista esportiva Stadium, que va sortir al carrer l’1 de maig de 1911 . Aquesta revista esportiva, que tindria periodicitat quinzenal, estava dirigida per Ricard Cabot. No era la primera experiència de Cabot, com es recull en la Gran Enciclopèdia Catalana , sinó que també va ésser fundador i director del primer setmanari en català Sports (1906) i Los Deportes (1908). Abans de parlar de la Guia, val la pena  fer esment del currículum del seu director. Ricard Cabot i Montalt (1885-1958), advocat de professió, va practicar diversos esports, com ara la natació, el tennis, l’automobilisme i les curses a peu, però tota la seva vida estaria molt lligat al futbol. En les dècades de 1910 i 1920 va promoure i elaborar els estatuts de vàries associacions, i va formar part d

Montjuïc, esport i barraquisme

Imatge
Dedicat a Antonio Hervás, barraquista de Can Valero i fundador del club de beisbol de Sant Boi Montjuïc és, sens dubte, la muntanya més esportiva del món, però també ha estat un espai on va proliferar el barraquisme. Tal com assenyalen J. Fabre i J.M. Huertas en el llibre Tots els Barris de Barcelona (vol. 4): “cal situar l’aparició de les primeres barraques a Montjuïc als voltants de 1870, quan hom procedeix a una explotació intensiva de les praderes” (...) Hom arribà a comptabilitzar 6.478 barraques poc abans del 1929”. El motiu del creixement del barraquisme està relacionat amb l’Exposició Internacional de 1929, quan milers d’immigrants (fonamentalment de Múrcia, Aragó i Galícia) es van traslladar a Barcelona per treballar en les obres públiques que es feien a Montjuïc (Poble Espanyol, Teatre Grec, Estadi, etc.) i en les de la línea del metro transversal . Anys més tard, finalitzada la Guerra Civil, la muntanya va tornar a rebre milers de persones que fugien del cam