Festes del IV Centenari del Descobriment d’Amèrica - 1892

Després dels esdeveniments esportius organitzats amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, li va tocar el torn a les Festes del IV Centenari del Descobriment d’Amèrica. “Existen legítimos deseos de hacer algo, que atraiga concurrencia a nuestra ciudad: así lo demandan el comercio y la industria, y la Corporación municipal ha obrado con acierto, acordando en principio la realización de festejos” (La Vanguardia 28 de febrer de 1892). Al front de l’Ajuntament de Barcelona hi havia Manel Porcar i Tió (setembre 1891–novembre 1892), un empresari d’oli nascut a Tortosa, fundador i primer president del Banc de Tortosa.

Durant els primers mesos de l’any van arribar a l’Ajuntament diverses propostes. Finalment, el 21 de juny es va fer un ple on s’aprovaren les dates definitives, es farien entre el 26 de setembre i el 9 d’octubre. En el mateix plenari s’acordà “convocar a todas las comisiones entidades y particulares que puedan contribuir al esplendor de dichas fiestas”; i es va consignar una dotació econòmica per a cadascuna de les activitats previstes, cavalcada anunciadora, 20.000 pessetes; decoració de carrers i places, 150.000 pessetes; batalla de flors, 20.000 pessetes, etc. Dins de la relació figuraven 50.000 pessetes per a una “Fiesta Marítima”; i 15.000 pessetes per a “premios para carreras de caballos, velocípedos, etc.” (La Vanguardia, 22 de juny de 1892).

L’1 de juliol La Vanguardia va publicar el programa de festes dissenyat per la subcomissió municipal de fires i festes del Centenari de Colom. Finalment, per coincidir amb les Festes de la Mercè, les festes del Centenari començaven el 23 de setembre amb la “iluminación de los edificios públicos. Gran serenata al Ayuntamiento por bandas y coros. Recepción en el Palacio municipal para presenciar después la serenata, el concierto y desfile de bandas, coros y sociedades con luces de bengala, etc”. El programa constava d’algunes activitats esportives. El dilluns 26 un concurs d’esgrima; el dimecres 28, carreres de velocípedes; el diumenge 9 d’octubre, regates; i el 9, 13 i 16 d’octubre, carreres de cavalls. El programa definitiu fou publicat a La Vanguardia el 23 de setembre. Al final el programa esportiu va sofrir importants modificacions. El concurs d’esgrima s’anul·là per manca de “consignación presupuestaria” (La Dinastía, 9 de setembre); les regates es farien el 15 d’octubre, i es van transformar en regates Populars “en aguas de la Mar Vieja y junto al balneario “La Deliciosa”; les carreres de velocípedes es portarien a terme els dies 6, 8 i 11 d’octubre; i la carrera de cavalls només es disputaria el 16 d’octubre.

La primera activitat esportiva foren les carreres de velocípedes, que van tenir caràcter local, nacional i internacional; i foren organitzades pel Club Velocipedista de Barcelona. Per dur-les a terme es va construir un velòdrom a la Ronda de Sant Pere cantonada carrer Girona (vegeu al blog BarcelonaSportiva El primer velòdrom i la primera Festa de la bicicleta a Barcelona), i es va organitzar una passejada en velocípede pels carrers del centre de la ciutat, amb sortida i arribada al velòdrom. Les jornades, que comptaren amb la presència dels francesos Fournier, campió del món, i Medinger, campió d’Europa, foren amenitzades per la banda municipal. Els premis anaven des d’objectes d’art i medalles d’or fins a premis en metàl·lic. Van tenir tant d’èxit les carreres que al final se’n va programa una altra el dia 12 d’octubre, de la qual es va destinar la recaptació a beneficio público (La Vanguardia, 12 d’octubre de 1892).

Si bé no era una activitat esportiva, cal destacar que el dia 10 es va organitzar la Batalla de Flors al Parc de la Ciutadella, on participaren el Club Nàutic, el R. Club de Regates i el Círcol Eqüestre. “El primer premio, el de la Infanta, consistente en un jarrón de fayance fue adjudicado al carruaje del Club Náutico, que era un precioso esquife con el gallardete del club a proa, y un elevado escudo a popa, representando la rosa nàutica formada con remos (...). Llamó con justicia la atención del público una góndola veneciana, presentada por el real Club de Regatas, que no obtuvo premio, porque sólo llevaba flores en la popa curvada de la navecilla, y algunas guirnaldas de boj en los costados” (La Vanguardia, 11 d’octubre).

Les regates, tal com estava previst, es van fer el 15 d’octubre. “Sabiendo que el deporte náutico tiene muchos adeptos en Barcelona, escusado es decir que fueron presenciadas las regatas de ayer por una concurrencia así numerosa como distinguida (...) Los invitados tomaron asiento en el citado balneario (La Deliciosa) y, además, fuera de él, en la arena de la playa había centenares de personas unas de pie y sentadas en el suelo otras. Amenizó los intermedios la banda municipal, cuyos acordes iban a confundirse con las olas siempre rumorosas. Empezaron las regatas a las tres y antes se verificaron juegos de cucañas, en las que habían patos y que hicieron las delicias del público (...) hubo un individuo que hasta se itró al agua vestido y todo para coger uno de ellos” (La Vanguardia, 16 d’octubre). Es van programar deu regates, des de patinadors d’un rem, i “gusis” a quatre i sis rems, fins a embarcacions de vapor.

Finalment, les carreres de cavalls es van fer a l’Hipòdrom de Can Tunis el dia 16 d’octubre, però “con menos animación que otras veces”. Es programaren sis curses, d’aquestes una fou d’steeple chasse (obstacles) i una altra “militar, de saltos”. No obstant, el més espectacular fou la desfilada de carruatges per la Gran Via, una vegada finalitzades les carreres: “Mail-coaches, breaks, landaus, milords, buggys y charrettes en triple y cuádruple fila circularon por la Granvía hasta después de anochecido, siendo mucha la animación que reinó en la grandiosa avenida, cuyos paseos laterales se veían materialmente atestados de gente” (La Vanguardia, 17 d’octubre).