El Sindicat de Periodistes Esportius

 El Sindicat de Periodistes Esportius, una de les entitats amb més incidència de la ciutat de Barcelona fins a l’inici de la dictadura, va néixer per iniciativa del destacat periodista i dirigent Narcís Masferrer (1867-1941), el qual, per celebrar les seves bodes de plata en la professió (La Censura 1886 – El Mundo Deportivo 1911), va reunir el 22 d’octubre de 1911 un bon nombre de professionals que cultivan el sport en la seu de la Unión Velocípedica Española (carrer Mallorca, 242, 1r). El currículum de Masferrer, fins a aquell moment, era extens: fundador de la Societat Gimnàstica Espanyola (1887); president de l’Associació Catalana de Gimnàstica (1898) i la Unió Velocipèdica Espanyola (1899); i fundador de la revista El Gimnasta (1888), Los Deportes (1891), El Mundo Deportivo (1906) i Stadium (1911). Masferrer proposaria que per formar part era necessari “pertenecer como director o redactor a un periódico professional o bien estar encargado de la sección deportiva de un Periódico o diario” i pagar una quota de cinc pessetes. La entitat pretenia “auxiliar al compañero desamparado; ejercer de tribunal de honor para dirimir contiendas u cuestiones personales que se puedan entablar (...) y se adquieran las más grandes energies para seguir luchando, uno y otro día, eternamente, en pro de nuestros carísimos ideales, que son el fomento del sport y la difusión de la cultura física” (La Vanguardia, 26 d’octubre de 1911). Tanmateix era objectiu de l’entitat organitzar, amb la col·laboració de les entitats esportives, festivals anuals per recaptar fons, i alhora promocionar l’esport. La redacció del Estatuts del Sindicat va anar a càrrec del mateix Masferrer, Federico Bonet i Josep Elias i Juncosa.

La constitució definitiva del Sindicat es va efectuar l’11 de gener de 1912 en el local del Club Deportivo, entitat que havia organitzat la I Volta Ciclista a Catalunya, i que tenia la seu a la Plaça Letamendi, 7, baixos. La junta directiva estava composta per Narcís Masferrer com a president; Ricard Cabot com a vicepresident; Elias i Juncosa com a tresorer; José Mádico com a vicesecretari; i Josep M. Gibert i Alfons Roure com a vocals. Uns mesos després la vicesecretaria seria assumida per Manuel Nogareda, un altre periodista i dirigent, que anys més tard participaria en la fundació de la Federació Catalana d’Atletisme i és autor del llibre Juegos Olímpicos de la col·lecció Los Sports que dirigia Elias i Juncosa. La comissió de Festes estava formada per Antonio López, Francisco A. Domenech i Jaume Grau.Al llarg de la seva història, i llevat d’error o omissió, els presidents de l’entitat i d’altres directius destacats han estat:·      Diego de La Llave i García (1859-1928), que va assumir la presidència el gener de 1913; fundador de la Reial Societat Colombòfila de Catalunya (1890) i director de la publicació La Paloma Mensajera, i que havia format part del consistori municipal (La Vanguardia, 9 de gener de 1913).
·      El gener de 1914 el substitueix Ricard Cabot i Montalt (1885-1958), que atresorava una llarga experiència periodística –revistes Sports, Los Deportes i director Stadium–, i que el 1915 i entre 1923-1926 assumiria la presidència de la Federació Catalana de Clubs de Foot-ball (La Vanguardia, 15 de gener de 1914).
·      N. Masferrer (1867-1941) retorna el gener de 1915. El càrrec de vicepresident l’ocupa un altre històric de l’esport barceloní, Jaume García Alsina, director del Gimnàs Garcia Alsina –abans Instituto Higiénico Kinesioterápico- (La Vanguardia, 15 de gener de 1915); president de la Federació Atlètica Catalana en tres períodes diferents (1917-18, 1920-21 i 1922-23); i del Comitè Olímpic de Catalunya (1920).
·      Des del febrer de 1918, i fins al 1927, assumeix el càrrec Josep Maria Co de Triola (1884-1965), redactor i fotògraf excepcional, que treballà a La Veu de Catalunya i la revista D’Ací D’Allà (El Mundo Deportivo, 17 de febrer de 1918).·      A finals del 1926, novament és elegit president del Sindicat Narcís Masferrer. En la junta figurava com a vicepresident Josep Elias i Juncosa, fundador i dirigent d’un bon nombre d’entitats esportives –FC Barcelona, CN Barcelona, RC Tennis Barcelona, RC Marítim i FC d’Atletisme– i director, des de 1914, de la Biblioteca Los Sports; i un dels personatges clau de l’olimpisme a Catalunya (La Vanguardia, 30 de desembre de 1926);
·      Posteriorment agafa el relleu el redactor a La Vanguardia Miguel Cabeza, que firmava molts articles futbolístics com Spectator  i autor del llibre editat el 1926 Las leyes de Juego del Fútbol Asociación (La Vanguardia, 17 de desembre de 1929).
·      En desembre de 1931 el director d’El Mundo Deportivo (1929-1939), José Torrens i Font, arriba a la presidència (La Vanguardia, 31 de desembre de 1931).
·      I tres anys després, el gener de 1934, i fins la seva desaparició amb motiu de la Guerra Civil, assumeix la presidència Enric Nadal i Blanch, del diari La Publicitat, i que havia estat directiu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Industria (La Vanguardia, 2 de gener de 1934).

Com ja s’ha esmentat, el Sindicat organitzava cada any festivals que servien per recaptar fons per a la Caixa de Socors i Previsió, i alhora promocionar l’esport. El primer es celebrà en el camp del carrer Indústria del FC Barcelona el 8 de desembre de 1912. Al matí es disputà un concurs atlètic –cursa de 100 metres tanques, 400 metres llisos, salt de perxa i llançament de disc–, i a la tarda es jugà un partit de futbol que enfrontava una selecció de jugadors nacionals contra una d’estrangers. Per aquest esdeveniment, el Sindicat va tenir un saldo favorable, ja que va ingressar un total de 1.419,05 pessetes i en despeses d’organització només va gastar 473,95 pessetes (El Mundo Deportivo, 9 de gener de 1913). Fins a la seva desaparició, el Sindicat de Periodistes va dur a terme nombroses iniciatives, entre les quals podem destacar:
·      En 1914, en les instal·lacions del RC de Polo, es celebra un Festival Olímpic d’atletisme, “el ensayo de Olimpiada organizado por nuestro querido compañero redactor jefe de Stadium José Elias y Juncosa” (Stadium, 15 de juliol de 1914), que resultà un èxit, remarcava el compromís envers l’olimpisme de molts dels dirigents catalans i es feia abans de constituir-se la Federació Atlètica Catalana (1915).

  En juliol de 1918, el Velòdrom de Sants acull una carrera de 24 hores (El Mundo Deportivo, 9 de juliol de 1918); i l’octubre de 1922 l’escenari és el Velòdrom del Sport Ciclista Badalonés (La Vanguardia, 7 d’octubre de 1922).·      Per a la clausura de la III Exposició Internacional de l’Automòbil, que es va celebrar del 2 al 14 d’abril de 1924 al Palau de Belles Arts, estava previst rifar un cotxe Citroën, però després de la negativa governamental –estaven prohibits els sortejos per llei–,  es va substituir per dos concerts, el primer a càrrec de la banda municipal i el segon pel regiment de Badajoz (La Vanguardia, 13 d’abril de 1924).
·      A partir de 1926 els festivals es van anar celebrant en els Frontons de la ciutat per veure partits de pilota.
·      Una altra iniciativa destacable del Sindicat fou la celebració del Ball dels Esports organitzats de manera interrompuda de 1930 a 1935, “no cabe duda del éxito de una fiesta que ha de quedar en la tradición del carnaval barcelonés, uniendo a la gente del sport bajo un ambiente de humor y arte” (La Vanguardia, 4 de març de 1930). El primer va tenir com a escenari el Teatre Novedades i l’últim en el Saló Price (La Vanguardia, 24 de febrer de 1935).D’altra banda, cal fer esment que també el Sindicat de Periodistes Esportius va jugar un paper actiu, i destacat, en moments claus de la història de l’esport català i de la difusió del moviment olímpic:·      Va promoure la creació d’un Comité Olímpic de Catalunya –delegació regional del COE– (El Mundo Deportivo, 18 de desembre de 1913).
·      Va promoure la construcció d’un estadi (primer l’Estadi Català, el 1921, i més tard l’Estadi de Montjuïc, el 1929), “la implantación de las Olimpiadas catalanes y las piscines públicas, cuando menos en cada distrito (...), d’altra banda “incumbe a los amigos los señores Co de Triola, Elias y Juncosa, y Mestres y Fosas confeccionar la candidatura del futuro Consejo Ejecutivo de la Olimpiada Catalana” (La Vanguardia, 24 de novembre i 28 de desembre de 1920). El Consell de les Olimpíades es constituiria el gener de 1921 i al capdavant s’hi situaria Joan Ventosa i Calvell (La Vanguardia, 23 de gener de 1921).
·      Va donar suport al programa esportiu organitzat el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona.
·      Va treballar i recavar fons per garantir la presència d’esportistes en els Jocs Olímpics (Berlín 1916 –no es van fer a causa de la I Guerra Mundial–; Anvers 1920 –vegeu manifest Amunt els Cors!, a El Correo Catalán, 7 de juliol de 1920–; París 1924 –vegeu manifest ¡A los deportistas! a La Vanguardia, 26 de març de 1924–; i Amsterdam 1928).
·      Va promoure i donar suport a les candidatures olímpiques de Barcelona (1924 i 1936).
Les visites culturals també formaven part de la programació dels socis de l’entitat: “Por de pronto, el Sindicato se propone realitzar una visita mensual a centros artísticos, fabriles e industriales, con el objeto de que sus socios puedan admirar cuanto en Cataluña se elabora en materia científica, artística e industrial (Stadium, 27 d’abril de 1918). “El Sindicato exige que sus Componentes sean gente docta y activa en cuestiones de periodisme Deportivo, más como el arte de la pluma està muy lejano de las demàs artes, de ahí que juzgue preciso llevar al conocimiento de sus Asociados el qué y el por qué de todas esas cosas que constituyen el objeto de crítica o propaganda” (Stadium, 4 de maig de 1918). Narcís Masferrer era conscient de la necessitat de superar les fronteres, i per aquest motiu promou el 1923 la creació d’una Asociación Nacional de Periodistas Deportivos. “Objeto principalísimo: establecer una perfecta unión entre cuantos profesan parecidos ideales en la prensa espanyola; creación de un carnet único acreditativo de la personalidad del periodista, y reconocido por todas las federacions Deportivas; (...) mutua protección entre los Asociados, etc.” (La Vanguardia, 4 d’agost i El Mundo Deportivo, 21 de setembre de 1923). Les adhesions s’havien d’enviar a Masferrer a la redacció de La Vanguardia, al carrer Peli, 28. No obstant, el projecte d’una associació d’àmbit estatal no faria els primers passos fins al 1954, i a iniciativa del General Moscardó (La Vanguardia, 11 de desembre de 1964). Un altre pas important, i rellevant des d’un punt de vista històric, és que periodistes catalans van estar presents en la constitució de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva l’any 1924. La primera noticia relacionada amb aquest tema havia sortit publicada quatre anys abans, quan en una reunió de la junta directiva presidida per Co de Triola, “se acordó secundar las gestiones realizadas en Amberes por el presidente de la A.J. Mr. Gaston Vidal –que fou president de la Unió de Societats Franceses d’Esports Atlètics- de crear una Asociación Internacional de periodistes deportivos” (La Vanguardia, 30 de desembre de 1920). Finalment, la constitució de l’associació internacional es va dur a terme en el marc dels Jocs Olímpics de París el 1924, on van acudir 685 periodistes i s’organitzà un Congrés Internacional (1-3 juliol) a la seu del Racing Club de França. Frantz Reichel va ser elegit president, i Narcís Masferrer formava part de la primera executiva (per a més informació consulteu The history of AIPS from Paris to Baku 1924-2014). El Sindicat de Periodistes Esportius anys després, per reconèixer la tasca de Masferrer, va demanar a la Casa Reial la concessió de la Creu d’Alfons XII per a l’insigne periodista. L’entrega de la distinció s’efectuà a la seu del Reial Automòbil Club de Catalunya l’11 de març de 1930 (El Mundo Deportivo, 12 de març de 1930).
A Narcís Masferrer el Sindicat de Periodistes Esportius li tributà un homenatge i el nominaren president honorari de l’entitat (El Mundo Deportivo, 13 de maig de 1930). Poc després, el Sindicat instaurava un premi periodístic que portava el seu nom. La primera concessió es va realitzar el 1932, i premià els articles publicats el 1930 i 1931. El primer guardonat fou Josep Elias i Juncosa, Corredisses, pel seu treball Creuer pel Mediterrani publicat a La Veu de Catalunya (La Vanguardia, 21 de febrer i 14 de març de 1933). El premis corresponents als anys 1932 i 1933 van ser per a Josep Maria Co de Triola, de La Veu de Catalunya, i Miguel Cabeza, de La Vanguardia (La Vanguardia, 5 de desembre de 1934). No s’ha trobat cap fons amb altres premiats. Després de la Guerra Civil l’Associació de la Premsa de Barcelona recuperaria aquesta distinció per premiar als cronistes esportius (La Vanguardia, 27 de gener de 1963).El Sindicat, l’estiu de 1936, per commemorar el seu XXV aniversari, organitzaria un bon nombre d’esdeveniments esportius. L’acte inaugural es va desenvolupar al Saló de Sessions del Palau de la Generalitat, i va ser presidit pel conseller d’Hisenda, Martí Esteve i Guau. Finalitzat l’acte, es va celebrar una cursa de relleus nocturna que va veure el triomf del B.U.C. (El Mundo Deportivo, 20 de juny de 1936). També s’organitzà un encontre de natació on van participar les seleccions de Balears, Castellà i Catalunya; ciclisme al Parc de la Ciutadella; un partit de futbol, entre dues seleccions de jugadors que representaven al Barcelona i Espanyol; al camp de Les Corts; i una vetllada de boxa que enfrontava campions d’Espanya amb una selecció catalana. Tots els esdeveniments es van organitzar a benefici de la Mutual Esportiva de Catalunya.Com a conseqüència de la Guerra Civil, l’activitat dels Sindicat va anar minvant. Probablement l’últim acte oficial fou la presència a l’església parroquial del Cristo Redentor per rendir tribut a José Millán González, que havia estat afusellat el 30 de gener de 1939 al Santuari de Santa Maria de Collel, a Girona. Sobre aquests fets Javier Cercas publicà el 2001 el llibre Soldados de Salamina. Millán González havia estat col·laborador de la revista Stadium des de 1926, i la ciutat li va dedicar un carrer que es troba al barri de Can Baró.

Publicació Relacionada: Periodisme amb empremta Olímpica