dimecres, 28 d’octubre de 2015

Henry Birnbaum (1921-2004), pioner del judo a Barcelona i Catalunya

Tothom coincideix que el francès d’origen polonès Henri Birnbaum és l’introductor del judo al nostre país a través de la seva Acadèmia de Judo, ubicada al carrer Casanova, 57. No obstant això, cal precisar que abans d’obrir aquesta Acadèmia, el Jiujitsu-Jiudo, método de combate individual japonés, sin armas, contra un adversario más fuerte,  ja s’havia donat a conèixer pel professor titulat O.E. Wilhem Stiller al Gimnàs Solarium de García Alsina (La Vanguardia, 2 d’octubre de 1949 i 4 de juny de 1950).
 Birnbaum es va iniciar al judo de la mà del mestre japonès Kawaishi establert a França, i aconseguí el cinturó negre, primer dan, el 12 de juny de 1940. L’esclat de la II Guerra Mundial el portà al nostre país, i fugí, com milers de jueus, dels nazis. Tal com detalla Josep Calvet a Huyendo del Holocausto (Editorial Milenio, 2015), Birbaun “era miembro de una família que había sufrido de manera directa el antisemitismo durante la Europa entre guerras, que les había llevado a emigrar desde su Polonia natal hasta Alemania y de allí a Francia (...) el propio Henri había combatido contra los nazis en el ejército francés y, tiempo después, se evadió hacia España siendo detenido e ingresado en el campo de concentración de Miranda de Ebro, el único campo de internamiento que permanecía activo en 1942 (...). Birnbaum, que vivía en París cuando estalló la Segunda Guerra Mundial, fue testigo de la llegada de los alemanes a la ciudad en junio de 1940 y de la fuga desesperada de muchas familias judías hacia el sur ante los temores de que se iniciara una persecución masiva contra ellos. Como tantas y tantas familias, su devenir en los siguientes años fue ir un paso por delante de los nazis”. En un altre estudi, del qual són autors Pedro Oliver i Jesús Carlos Urda, La prisión y las Instituciones punitives en la investigación històrica, editat per la Universitat de Castilla La Mancha, se’ns informa que Birbaum arribà a la presó de Sort el 1942, “recuerda que formaba parte de un grupo de cien personas que tuvo que pasar la noche de pie por falta de espacio en el calabozo y con la única comida que les ofrecieron desinteresadamente algunos vecinos de la población”.
Quan es va acabar la II Guerra Mundial va tornar a França, i hi ha constància que el mes d’abril de 1946 treballava a l’Escola Militar d’esgrima i d’esports de combat d’Antibes. En una entrevista concedida al diari Regió 7 quan tenia 65 anys, confessava que decidí establir-se a Barcelona el 1950: “venia a passar l’estiu a casa de la meva germana, resident a Barcelona. I aquí em vaig quedar. Uns amics em van engrescar per començar de zero l’ensenyament del judo a Catalunya”.  Diverses fons parlen que el Gimnàs, Dojo del carrer Casanova va obrí oficialment el 15 de gener de 1951, però el cert és que els seus tatamis s’utilitzaren dies abans amb la presència de tres destacats judokes francesos –Jacques Laglaine, Guy Verrier i Serge Oudart–, que hi acudiren per fer unes exhibicions a la ciutat comtal. El judo era, com escriu el polifacètic periodista Carlos Pardo, “un deporte absolutamente inédito en nuestro país” (El Mundo Deportivo, 5 de gener de 1951). El país veí era capdavanter a Europa d’aquesta disciplina esportiva, i la federació francesa, fundada el 1946, comptava amb milers de practicants. L’exhibició se celebrà al Gran Price, comptà amb el patrocini d’El Mundo Deportivo i va estar dedicada a la Policia Armada. Després d’aquesta exhibició en van realitzar d’altres al Club Natació Barcelona, al gimnàs del Club Hispà Francès i al gimnàs de Birbaun (El Mundo Deportivo, 6 de gener de 1951). Cal ressenyar que el primer campionat d’Europa de judo es va fer aquell mateix any, del 5 al 6 de desembre. Espanya no participaria fins l’edició de 1954, i en aquesta, un alumne de Birnbaum, Enrique Aparicio, es penjaria una medalla de bronze en la prova per a primer dan. Un any abans (1953) se celebrà el I campionat de Catalunya al teatre Capsa de Barcelona (16 de maig); i el 18 de desembre es va fer el I Campionat d’Espanya, que va veure precisament el triomf d’Enrique Aparicio. Cinc anys després, i gràcies també als esforços de Birnbaum, s’organitzaria a Barcelona, el 10 i 11 de maig, el campionat d’Europa de Judo al Palau d’Esports del carrer Lleida.
                           

El 1973, la Federació Espanyola, que estava presidida per Antonio García de la Fuente, li va atorgar la medalla d’or de la federació (La Vanguardia, 31 de gener de 1973). El 1988 se li va fer un homenatge on el president de la Federació Internacional, Sarkis Kaloghian, li va lliurar el diploma que l’acreditava com a 8è Dan. En l’acte hi havia presents Joan Antoni Samaranch com a president del CIO o el director d’esports de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Vilaseca; però també els presidents de la Federació Espanyola, José Luis Baguena, i de la Federació Catalana, Emilio Serna (El Mundo Deportivo, 10 de març de 1988). Henri Birnbaum morí el 8 de desembre de 2004. En una carta al director publicada a La Vanguardia el 15 de gener de 2005, Enrique Aparicio recordava que a la paret del dojo hi havia una màxima que denotava la manera d’actuar de Birnbaum i dels seus deixebles: “la cortesia és la principal regla del judo”.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

El I Campionat d’Espanya de Marató (1928) i el I Campionat de Catalunya de Marató (1934)

 Dedicat a Miquel Pucurull
La marató és una prova emblemàtica que veu de les fonts de la cursa que l’hoplita (soldat) Felípides va fer l’any 490 aC de Marató a Atenes, per informar del triomf de les tropes atenenques i els seus aliats sobre els perses, i que tot seguit va morir per l’esforç. Aquesta història ens ha arribat gràcies a dos escriptors que van viure a l’època romana: Plutarc i Llucià de Samòsata. En qualsevol cas, essent rigorós, és una llegenda inventada segles després. No seria fins a finals del segle XIX, amb motiu de la celebració dels primers Jocs Olímpics a Atenes el 1896, que un historiador francès, Michele Breal, suggerí a Pierre de Coubertin la idea de rememorar aquella gesta de Felípides, i per aquest motiu es va organitzar una cursa de llarga distància. El nom de la prova es deu al fet que es van recórrer els 40 kilòmetres que separaven la vila perifèrica de Marató i l’Estadi Panatenaic, al centre d’Atenes. Aquesta primera marató la guanyaria el pastor grec Spiridon Louis. La distància oficial de 42,195 km s’instaurà en els Jocs Olímpics de Londres el 1908, en agafar com a inici el castell de Windsor perquè la família reial en pogués veure la sortida, fins l’arribada al White City Stadium. A Espanya, com ja assenyalava en un article del blog publicat el 25 de juny de 2013, Els velòdroms de Las Arenas, Parc dels Esports i els del barri de Sants, la primera marató es va celebrar durant la inauguració del velòdrom del Parc dels Esports el 30 de gener de 1910. En aquella ocasió van participar quatre corredors –Robert Boix, Francesc Túnica, Conrad Miquel i Joan Santos–, que van fer 163 voltes a la pista. El triomf fou per a Boix, amb un temps de 3 hores 52 minuts i 4 segons.


Per veure com s’organitzava un campionat oficial es trigarien quasi dues dècades. El reglament íntegre del I Campionat d’Espanya de marató o de Gran Fondo, que constava de 20 articles, es publicà a El Mundo Deportivo el 25 de gener de 1928. La prova va ser organitzada per la Unió Esportiva de Sants, i amb motiu de la cursa es programà un festival atlètic, obert a tots els clubs adherits de la Federació, que constava de les següents proves: 100 metres llisos, salt de perxa, 5.000 metres llisos i relleus olímpics (800, 400, 200 i 100 metres llisos). Per a l’estadística històrica val la pena fer constar que el primer atleta inscrit, com a independent, fou Pedro del Molino, que havia militat al RCD Espanyol. La marató sortia del camp de la Unió Esportiva de Sants del carrer Galileu, i seguia per la Travessera de les Corts, Anglesola, Diagonal, Pedralbes, Esplugues, Cornellà, Viladecans, Gavà, Castelldefels (¡donde habrá control de timbre!), i es tornava cap a Barcelona passant de nou per Gavà, Viladecans, Cornellà i Esplugues, per entrar per Collblanc, Carretera de Sants, fins a entrar de nou al camp del Sanyts.
Segons el reglament esmentat abans: “los concursantes vienen obligados a presentar (...) un certificado medico que acredite el normal funcionamiento orgánico del concursante” (Art. 8); i també s’assenyalava “que el orden de los corredores para tomar la salida se efectuará por el mismo orden en que se inscribieron, en el bien entendido que en las primeres líneas se colocarán los atletas que representen a los clubs federados y de izquierda a derecha” (Art. 11). Per al control mèdic es va demanar a la Creu Roja un automóvil de auxilio; i en el control de la cursa col·laborà la Unió Ciclista Bordeta, l’Sport Ciclista Català, el Club Ciclista Torsasa, i “los campeones ciclistas hermanos Cebrián, Ferrer, Zenón; así com el popular speaker Doménech, que actuarà en el campo del Sans ofreciendo al público los incidentes de la carrera, que seran comunicados desde los largo del recorrido, por medio de un Servicio telefónico especial que se ha instalado” . “Además ha sido montado un servicio motorista que irá a cargo de los expertos conductores Jaime Janer, Cantijoch y Soler, los cuales tiene como misión principal la de evitar posibles embotellamientos y garantizar el orden entre los coches seguidores” (El Mundo Deportivo, 8 i 12 de febrer de 1928). Entre els inscrits també figurava Dionisio Carreras El Campana, de 38 anys, que portava la samarreta del Real Zaragoza, i havia participat en la marató dels Jocs Olímpics de París el 1924, on quedà en novena posició amb un temps de 2 h 57minuts i 18 segons.
La sortida per als 16 atletes inscrits fou donada pel president de l’entitat organitzadora Josep Roig Chovar. El més destacable de la prova no fou el resultat, sinó que no es recorregué la distància oficial, atès que “los organizadores sufrieron un error en la medición de las distancias y lo que debían ser 42 kilómetros 192 metros, quedó reducido a unos 38 kilómetros y medio (...) Pasemos con que los organitzadores se hubieran equivocado, pero lo que no podemos admitir es cómo el error no fue advertido por la Federación (...) un error de tal calibre en la organización de un Campeonato de España es totalmente inadmisible” (El Mundo Deportivo, 13 de febrer). Qui escrivia en aquests termes era Lluís Meléndez, un històric atleta, especialista en marxa, que va competir als Jocs Olímpics d’Anvers el 1920, i esdevindria un periodista esportiu de primera línia.  El guanyador absolut fou Dionisio Carrera, amb un temps de 2 hores, 25 minuts i 38 segons; seguit de l’atleta del FC Barcelona Emili Ferrer, que entrà a 6 minuts; i del representant de la Federació Valenciana José Hernández.
La controvèrsia que es generà a la premsa sobre la conveniència d’aquest tipus de proves va trobar resposta en un article publicat per Meléndez pocs dies després: “La Marathon debe, pues, figurar en el programa de nuestras pruebas clásicas, reservada desde luego a los elementos bien dotados y preparados, hecha excepción de los elementos menores de 25 años, porque sus efectos antes de ser debatidos por nosotros en la Prensa, han sido antes, muchos años antes, discutidos bajo un plano totalment científico en el seno de las Academias Médicas del extranjero, al ser consultados sobre este punto con anterioridad a los Juegos Olímpicos que debían celebrarse en Berlín en 1916, y ampliados luego por el doctor Thooris después de los Juegos celebrados en Amberes, sirviéndose para ello del finlandés Kolhemainen y del estonio Laosman. Y si estas autoridades han considerado que la prueba de la marathon está al alcance de las posibilidades humanas, no nos oreemos nosotros autorizados para discutirles, ni aducir argumento alguno a su favor, que desde luego estarían faltos del valor necesario” (El Mundo Deportivo, 15 de febrer de 1928).


El I Campionat de Catalunya de marató es va celebrar el 4 de febrer de 1934. La comunicació oficial de la Federació als mitjans de comunicació es va dur a terme a principis de gener, i això va provocar que la premsa critiqués el fet abans d’hora, ja que no deixava marge als atletes per preparar-se; i també perquè es feia en plena programació de curses de cros, la qual cosa restaria participació. D’altra banda, la responsabilitat organitzativa era responsabilitat del Centre d’Esports Aire Lliure (El Mundo Deportivo, 10 i 11 de gener de 1934). Aquesta entitat havia nascut el 1930 com a Penya Esportiva Aire Lliure (El Mundo Deportivo, 24 d’abril de 1930), i tenia la seu al carrer Rosal 33, baixos, del Poble Sec. El 1932 passaria a denominar-se Centre d’Esports, i traslladà la seu social a l’Avinguda Francesc Layret, 91 (Café Condal) on es tramitaren les inscripcions de la marató. Cal dir que durant la República, a l’Avinguda del Paral·lel, es va posar el nom d’aquest històric advocat assassinat el 1920. La carrera sortiria de l’antiga Avinguda de Pi i Margall de la Exposició, lloc conegut perquè s’hi havia col·locat el monument de les quatre columnes de Puig i Cadafalch; es baixava cap a la Plaça d’Espanya, per continuar pels carrer de Creu Coberta, carretera de Sants, Hospitalet, Cornellà, Viladecans, Gavà (on es feia la volta per la Rambla), per tornar de nou per Gavà, Viladecans, Hospitalet, La Bordeta, Plaça Espanya, carrer de les Corts Catalanes, Passeig Agrícola, carretera de Casa Antúnez, carretera del Port, Avinguda de Francesc i arribada davant del local del Centre d’Esports (El Mundo Deportivo, 1 de febrer de 1934). Fins a l’últim moment no es va saber si es disputava la prova a causa de la poca inscripció. El control mèdic a la sortida va anar a càrrec del prestigiós doctor Joan Soler i Damians, que més tard seria president de l’Acadèmia d’Educació Física de Catalunya. Al final sortiren set corredors, però només quatre arribaren a la meta. Tal com assenyala Meléndez en la seva crònica, a excepció del vencedor, Joan Font, els altres tres, “desfilaron por las calles de la ciudad en un estado de agotamiento lamentable”. Com ja va ocórrer en el I Campionat d’Espanya, i per falta de rigor dels jutges, la marató no va tenir la distància reglamentaria (40 kilòmetres). L’honor de ser el primer campió de Catalunya de marató és per a Joan Font, del club AC Nurmi, que va acabar la carrera amb un temps de 2 h 51 minuts i 44 segons; seguit de Josep Rodríguez (FC Barcelona) i Josep Martí (Centre d’Esports Aire Lliure), que arribaren a meta més de vint minuts després (El Mundo Deportivo, 5 de febrer de 1934).

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Setmana de l’Esport – 1935





La Unió Catalana de Federacions Esportives va constituir-se el 3 de juliol de 1933 (per a més informació, vegeu BarcelonaSportiva: Confederació Esportiva de Catalunya II), i un any després proposà organitzar una Setmana de l’Esport, que estaria oberta a les federacions que formaven part de l’entitat. En principi es programà per fer-la del 7 al 14 d’octubre de 1934, però els fet dels 6 d’octubre –quan el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l’Estat Català dins la República Espanyola– van comportar la suspensió de l’esdeveniment.





Finalment la Setmana de l’Esport es va celebrar del 25 de maig al 2 de juny de 1935. El programa íntegre va sortir publicat a La Vanguardia el 24 de maig:
Dia 25 de maig, a les 13'30. Aperitiu-apertura, en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. A les 16'30, primera jornada del match Catalunya-Portugal, d’atletisme a l’Estadi de Montjuïc. 
Dia 26 de maig, a las 10 i 15'30, final del Campionat de Catalunya de tercera categoria, per equips (Grupo Barcelona) de tenis. A las 16, Concurs hípic i Concurs d’elegància d’automòbils en els terrenys del Polo Jockey Club. A las 16'30. Segona Jornada del match Catalunya-Portugal, d’atletisme. A las 17'10. Partit de futbol Barcelona-Sporting, en el camp de Les Corts. A las 17'30. Partit d’hockey: Selecció de Barcelona contra una Selecció Comarcal en l’Estadi. A las 22. Sessió de cinema esportiu en el Cine Urquinaona, amb la col·laboració de la Federació de Cine Amateur, amb pel·lícules amateurs i de la Metro Goldwyn Mayer. 
Dia 27 de maig, a les 22.00, tres combats de lluita greco-romana, un combat de jiu-jitsu i exhibicions gimnàstiques a càrrec del Club Femení  d'Esports i dels Falcons de la F.J.C. al Gran Price. 
Dia 28 de maig, a las 8'30 i 14'30, Campionat d’Espanya i Preselecció Olímpica de Tir, en el Polígon de Montjuïc. A las 22. Encontre Catalunya-Sud de França de Boxa amateur al Gran Price. 
Dia 29 de maig, a las 8'30 i 14'30. Campionat d’Espanya i Preselecció Olímpica de Tir, en el Polígon de Montjuïc. A las 22.00 Basquetbol femení. Esgrima, dos assalts de floret (dones), dos assalts de floret, dos assalts de sable i dos d’espasa. 
Dia 30 de maig, a las 8'30 i 14'30, Campionat d’Espanya i Preselecció Olímpica de Tir, en el Polígon de Montjuïc. A les 10’30 , dos partits de pilota a mà. A les 10 i 15.30 , final del Campionat de Catalunya per a equips de tercera categoria (intergrups), entre els guanyadors del grup Barcelona i Tarragona-Girona. A les 12’00, aproximadament, arribada i una volta a Montjuïc del Campionat de Catalunya ciclista interclubs. A les 16’30 partit de rugbi entre la Unió Esportiva Santboiana (campió de Catalunya) i una Selecció Catalana en l’Estadi de Montjuïc. A las 22’00, Campionat d’Espanya i Preselecció Olímpica de lluita greco-romana amateur en el Gran Price.
 Dia 31 de maig a las 8'30 i 14'30, Campionat d’Espanya i Preselecció olímpica de Tir, en el Polígon de Montjuïc. A las 22’00, match infantil. Match Barcelona-Berna. Match interclubs de basquetbol, en el Gran Price. 
Dia 1 de juny, a las 10’00, primera jornada del Campionat d’Espanya de tennis. A las 22’00, Primera jornada del match Barcelona-Basilea de natació en la piscina del C.N.Barcelona. Sortida de la Volta Ciclista a Catalunya. 
Dia 2 de juny, a las 10’00, segona jomada del Campionat d’Espanya de tennis. A las 10’30, partits de pilota a pala i cesta punta en el Frontó Novedades. A las 10’30, partit de beisbol entre el combinat Canadiense-F.A.E.E.T. contra Méjico-Catalonia en l’Estadi de Montjuïc. A les 16'30, regates de primavera, en el port de Barcelona. A las 16’00, carrera de obstacles per a automòbils i motos l’Estadi de la Fuxarda de Montjuïc. A las 17'30, segona jornada del match Barcelona-Basilea de natació, i partit Espanya-Suïssa de water-polo en la piscina de Montjuïc. A las 22'15, vi d’honor de clausura en el saló de sessions de la Generalitat de Catalunya.
L‘ inauguració de la Setmana de l’Esport es va celebrar en el Saló de Cent, i va estar presidida pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Lluís Durán i Ventosa, que va estar acompanyat del regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Rodríguez i Codolà. En l’acte també van intervenir el secretari de la U.C.F.E., Roca Alcañiz, i el president del Sindicat de Periodistes Esportius, Enric Nadal i Blanch.
De la programació podem destacar:

En l’encontre d’atletisme, Catalunya es va imposar a Portugal per 73-53; i com resultats destacats es van batre dos rècords d’Espanya. L’equip format per Vives, Roca, Colomer i Arévalo, el de 4x400; i el quartet format per Montoto, Aracil, Arévalo i Sereix, el de 4x100. El partit de futbol que es disputava a Les Corts pertanyia a la Copa d’Espanya, i el Barça s’imposà fàcilment a l’Sporting de Gijón per 5-2 i passava a quarts de final. La intensa pluja que va caure a Barcelona va fer suspendre el Concurs hípic i el d’elegància per a automòbils al Polo, i va fer que pugessin pocs espectadors a l’estadi per veure com la selecció comarcal d’hoquei s’imposava a la de Barcelona per 2-1.
La selecció catalana de boxa es va imposar clarament a Catalunya-Sud de França en els 8 combats celebrats al Gran Price, on només van concedir un combat nul. El partit de basquet femení, que enfrontà el FC Barcelona i el CE Femení, i se celebrà també al Price, finalitzà amb el triomf de les blaugranes per 23-12. Els campionats d’Espanya de tir, que servien per configurar la selecció que havia d’assistir a Berlin el 1936, van fer-se del 28 al 31 de maig al polígon de tir de Montjuïc. En carabina de precisió, calibre 22, a 50 metres, el guanyador fou Miquel Piñol de Barcelona; en pistola de precisió, sobre la mateixa distància i mateix calibre, el guanyador fou el val·lisoletà Cipriano Romero; i en tir olímpic amb arma curta sobre sis siluetes, també va veure el triomf d’un altre val·lisoletà, José de Linos. En ciclisme I Campionat de Catalunya interclubs, i sobre una distància de 150 kilòmetres, s’imposà en categoria individual José González de la UC Barceloneta, i en categoria de clubs l’Associació Ciclista Montjuïc, una entitat fundada el 1917 i que aquest any compleix 98 anys. Al final es van incloure, en el programa de la Setmana, els campionats d’Espanya de Tennis, que també en formaven part (La Vanguardia, 2 de juny). Els guanyadors absoluts dels campionats foren: Enrique Maier en la categoria individual masculina; Josefa Chavarri en individual femení; Blanc-Maier en dobles masculins, i Chavarri-Chailly en dobles femenins. L’efervescència esportiva a la ciutat no es limitava només a la Setmana de l’Esport, dos dies després, el 2 de juny, arrencava des de la Plaça Espanya la XVII Volta Ciclista a Catalunya.
Dins de la programació destacava el partit de bàsquet que disputaven les seleccions de Ginebra i Barcelona, ja que era la primera vegada que es feia un partit interciutats. Els suïssos finalitzarien en imposar-se per un ajustat 29-25. La selecció de Barcelona estava formada pels jugadors Maunier, Font i Arnaud del Patrie; Muscat del Laietà; Carbonell del FC Barcelona; Martínez del Intendència i Coll del RCE Espanyol. En el partit de rugbi a l’estadi, la UE Santoboiana, campió de Catalunya, va derrotar còmodament, 20-3 una selecció integrada per jugadors de l’Agrupació Esportiva Joventut, Rugby Club Cornellà i FC Barcelona. En lluita greco-romana les seleccions de Castella i Catalunya s’enfrontaven en els campionats d’Espanya, i els lluitadors catalans s’imposaren en les cinc categories programades. En natació i waterpolo es programà el II Festival Espanya-Suïssa. En waterpolo la selecció espanyola es va imposar a la de Suïssa per 12-2 i la catalana per 9-2.  
L’últim dia, el II Concurs d’Elegància dels Automòbils al Polo resultà molt brillant i hi acudí nombrós públic. El premi per marques el guanyaria la marca alemanya Mercedes-Benz i el de carrosseries nacionals Capella (El Mundo Deportivo, 3 de juny). El Club Vasaconia programà un Festival de pilota en el Frontó Novedades, on també es van fer unes exhibicions d’esgrima amb la presència de campions d’Espanya i Catalunya. Les proves de rem al port foren organitzades pel CR Barcelona; i més de 3.000 persones acudiren a les tribunes instal·lades en l’Estació Marítima. El gran triomfador fou el Club Marítim de Barcelona, seguit exaequo pel Club Rem de Barcelona i Nàutic de Tarragona. Cal destacar que per primera vegada a Espanya va haver-hi una competició de dones, la regata de ioles per a quatre remers i timoner. El triomf fou per al Club de Rem Barcelona, tripulat per Elena i Elsi Longoni, Ana Maria Martínez Sagi i Montserrat Guasch.
La Clausura de la Setmana de l’Esport es va fer al Saló de Sessions del Palau de la Generalitat. Tothom desitjava repetir l’experiència, però l’esclat de la Guerra Civil va impossibilitar que els desitjos es fessin realitat.