L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1924

Baró de Güell, president del Comité Olímpico Español

© 1922 / Comité International Olympique

Malgrat l’absència del seu nou president i membre del Comitè Internacional Olímpic, el baró de Güell, el Comitè Olímpic Espanyol es va reconstituir a Barcelona el 11 de gener de 1924, a la seu de la Societat de Carreres de Cavalls del Passeig de Gràcia, 32, i on també tenia la seu la Confederació Esportiva de Catalunya. Presidí l’acte el delegat interí Mariano de Rivera, el qual havia estat nomenat pel baró de Güell i assumiria la presidència fins el seu retorn d’Amèrica. 

El nou consell rector del Comitè Olímpic Espanyol estava format per: Javier Peña, president de la Real Federació Atlètica Espanyola; Ricard Cabot, acudí en representació de la Federació Espanyola de Futbol; Josep Vidal Ribas Güell, president de la Reial Federació Espanyola de Lawn - Tennis; Josep Masriera, assistí com a delegat de la Federació Espanyola de Natació Amateur que estava presidida per Bernat Picornell; Juan Davallillo, secretari de la Federació Espanyola de Societats de Remo; i actuà com secretari Josep Mesalles i Estivill, que ho era també de la Confederació Esportiva de Catalunya (La Vanguardia 13 de gener de 1924)

A finals de mes, el comitè executiu es reuní a Madrid per a crear una delegació a la capital, i per sol·licitar personalment al president del Directori, Miquel Primo de Rivera, recolzament institucional i ajuda econòmica per poder sufragar les despeses de preparació i participació als Jocs Olímpics. Poc després, es feia públic la composició del subcomitè de Madrid, que estigué integrat pel marquès de Martorell a hípica, José García Cernuda a futbol i, finalment, Julio Fleischner a tennis) (La Vanguardia 7 de febrer). Cal afegir que amb aquest panorama és normal que no anés cap representació espanyola a la primera edició dels Jocs Olímpics d’Hivern -també anomenats Setmana Internacional dels Esports d’Hivern-, que es van celebrar a Chamonix (França) del 25 de gener al 5 de febrer. A finals de febrer, una delegació del COE, encapçalada per Mariano Rivera, visità al rei i aquest suggerí fer una subscripció popular per recaptar fons, com havien fet altres països, i elaboraren un primer manifest adreçat als esportistes (El Sol 29 de febrer)   . La presidència delegada, i que la seu estigués a Barcelona, no agradà a la capital, i estranyà a Pierre de Coubertin, segons una carta que envià i que es troba als arxius del CIO, però que no està clar si fou enviada el 16 de febrer o març de 1924 (El centenario del Comité Olímpico Español, Conrado Duràntez, 2013).

Poster oficial Jocs Olímpics París 1924

Colecció Olympic Museum, Lausana

Durant el mes de març el baró de Güell assumia la presidència del COE i Mariano Rivera  ocuparia la sots presidència. També es va fer públic que l’Estat concedia una subvenció de 150.000 pessetes per participar als Jocs Olímpics de Paris de 1924, una quantitat del tot insuficient. Per compensar-ho es decidí impulsar una subscripció nacional, i es demanà a les federacions i entitats esportives que organitzessin festivals i actes culturals per recaptar fons. Dins d’aquestes accions podem destacar les del Sindicat de Periodistes Esportius que presidia Co de Triola (La Vanguardia 26 de març). A la subscripció es va afegir l’Ajuntament de Barcelona, que concedí 10.000 pessetes (Gaseta Municipal 24 d’abril). El mateix mes apareixia a la premsa catalana un nou manifest demanant la col·laboració de la societat civil catalana (El Mundo Deportivo 24 d’abril). Al maig, els Reis d’Espanya visitaren la ciutat comtal, i li fou concedida a Alfonso XIII la insígnia d’or del COE (La Vanguardia 23 de maig).

Inauguració Jocs Olímpics Paris 1924

© 1924 / Comité International Olympique (CIO) 

Els Jocs Olímpics de Paris de 1924 es disputaren del 4 de maig al 27 de juliol, si bé cal precisar que la cerimònia inaugural es va dur a terme el 5 de juliol, coincidint amb l’inici de les proves atlètiques. La participació espanyola es concentrà a finals de juny i principis de juliol, a excepció del futbol que disputà el torneig del 25 de maig al 9 de juny. 

En relació als Jocs Olímpics de Paris hi ha tres fets històrics que cal destacar: per primera vegada es va fer la Vila Olímpica, “cuatro filas de limpias barracas amarillas” segons detalla El Mundo Deportivo el 9 de juny; i que només estaven reservades al homes, ja que les dones s’allotjaren als hotels. Com curiositat, destacar que la selecció espanyola de futbol, que caigué eliminada a les primeres de canvi, optà per allotjar-se a l’Hotel Albert. A Paris s’estrena l’eslògan Citius, Altius, Fortius; i finalment per primera vegada en la cerimònia de clausura onejaven tres bandera: la del CIO, la de la ciutat organitzadora, i la bandera del país que acollirà la següent edició dels Jocs Olímpics.

La primera Vila Olímpica

© 1924 / Comité International Olympique (CIO) 

A nivell esportiu els resultats de la delegació espanyola foren pobres, però lògics, tenint en compte la nul·la preparació. No obstant, el més destacat fou el quart lloc aconseguit pel regatista català Santi Amat. 

Aquesta desfeta esportiva propicià que la Reial Confederació Atlètica Espanyola, un cop acabats els Jocs Olímpics, demanés a Primo de Rivera tot un seguit de mesures entre les que hi havia: l’assignació immediata de un nou crèdit per acudir als següents Jocs Olímpics, concedits a Amsterdam (1928), l’establiment de la cultura física obligatòria a les escoles; subvencionar a les entitats esportives, i fins i tot crear “un impuesto nacional sobre espectáculos, juegos o loterías, destinada al fomento y desarrollo de la cultura física y deportes” (La Vanguardia 16 d’octubre).  

La participació catalana als Jocs Olímpics de Paris de 1924 no es limità només als esportistes. Per primera vegada foren àrbitres i jutges catalans. El primer àrbitre català fou Joan Casanovas, un dels introductors de la boxa a Catalunya. A lluita grecoromana participà Carmelo Davalillo, responsable d’aquest esport a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, el qual era l’entrenador de l’equip i secretari de la Federació Espanyola. 

Com senyala l’amic Joan Manel Surroca, a un treball de recerca dels oficials als Jocs Olímpics, en la Memòria Oficial s’hi detecten nombrosos errors pel que fa als noms dels jutges i arbitres que hi figuren. Un exemple era el cas de l’inexistent Orts -jutge de gol de waterpolo-, que molt bé podria ser Antoni Tort. Un altre cas és S. Rowe Mundet, jurat de vela. Probablement es tracta de Santiago Roura Mondet, que ocupava una vicepresidència en la Confederació Esportiva de Catalunya, i més tard seria tresorer del COE. Com a entrenador i delegat cal destacar la presència de Jaume Garcia i Alsina, que al tornar de París, i veient la deficient preparació dels esportistes creà l’Agrupació Olímpica del Gimnàs García. Un altre personatge que si va destacar als Jocs fou Pau Casals, que fou convidat amb la seva orquestra i assolí un bon èxit (La Vanguardia 27 de maig).

La relació d’esportistes catalans presents als Jocs Olímpics de París de 1924 (exceptuant algun error u omissió) fou:

• Atletisme: Joan Junqueras i Báguna, Joaquim Miguel i Casas i Miquel Palau i Claveras.
• Boxa:  Lorenzo Vitria i Barrera, Antoni Sánchez i Díez, Lluís Bru i Pérez i Ruperto Biete i Berdes.
• Esgrima. Félix de Pomés i Soler, Ferran Guillén i Iglesias, Jaume Mela i Oms.
• Futbol: Domingo Carulla i Bertran, Vicens Piera i Panella, Josep Samitier i Villalta, Ricard Zamora i Martínez.
• Grecoromana: Domingo Sánchez i Gracia, Jordan Vallmajó i Giralt, Francesc Solé i Plana i Emili Vidal i Barrachina.
• Natació: Raimon Berdemas i Llunell, Juli Perejordi i Vergara, Josep Manel Pinillo i Antolín, Antoni Tort i Santiago Ulio i Pascual.
• Rem: Josep Balsells i Auter, Lluís Omedes i Sistachs, Leandre Coll i Riera, Ricard Massana i Cullel, Jaume Giralt i Casanova, Joan Riba i Guixà i Josep Lluís Lasplazas i Pujols, Enric Pérez i Soler, Eliseo Morales i Walter i Josep Martínez i Llobet.
• Tennis: Eduard Flaquer i Vázquez, Raimón Morales i Veloso, Francesc Sindreu i Pons, Ricard Saprissa i Aymà i Rosa Torres i Buxeda, primera barcelonina/catalana en acudir a uns Jocs Olímpics.
• Vela: Santiago Amat i Cansino, Pere Pi i Castelló i Artur Mas i Bové.
• Waterpolo: Manuel Basté i Durán, Jaume Cruells i Folguera, Josep Fontanet i Petit, Francesc Gibert i Riera, Lluís Gibert i Riera, Enrique Granados i Gal, Josep Maria Puig i Bori i Marià Trigo i Serrano.

El mes de novembre fou cooptat per correu Santiago Stuart Fitz-James y Falcó, duc d’Alba, membre d’una de les famílies més nobles d’Espanya, però que té un trist recorregut a nivell olímpic, ja que l’únic mèrit és no haver assistit a cap reunió del CIO fins que deixà aquest organisme l’any 1927.

Aquests Jocs també han passat a l’història per un altre fet singular, com és la producció de la pel·lícula britànica Carros de Foc, dirigida l’any 1981 per Hugh Hudson, i que assolí quatre Oscar de l’Acadèmia de Hollywood, entre ells el de millor pel·lícula.