L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1928

Als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz (Suïssa), celebrats del 11 al 19 de febrer de 1928, no acudí cap esportista de la delegació espanyola. 

Precisament, a principis de 1928, el Comitè Olímpic Espanyol s’havia adreçat a tots “las sociedades que practican el esquís” amb la intenció de crear una federació i així poder afiliar-se a la Federació Internacional (La Época 3 de gener). No obstant, el COE envià un representant oficial, el doctor Joan Farnés i Farnés, a la reunió constituent de la Associació Internacional de Medicina Esportiva (A.I.M.S.), que es va fer a Saint Moritz durant els Jocs d’Hivern (La Vanguardia 8 de febrer i 11 de març). El doctor Farnés havia estat president de la Federació de Societats Esportives de Barcelona (1915) i elegit vicepresident de la Confederació Esportiva de Catalunya (1922). 

De nou, la perspectiva per enviar una delegació competitiva a Amsterdam tampoc era afalagadora, ja que les federacions nacionals, per manca de recursos, no podien fer la preparació adient. En març, aprofitant la visita a Barcelona del general Primo de Rivera, el president del COE, el marqués de Lamadrid, tornà a demanar ajuda econòmica per anar als Jocs Olímpics de Amsterdam de 1928 (La Vanguardia 14 de març). Finalment, el límit màxim concedit per l’Estat fou de 150.605 pessetes (La Vanguardia 14 d’abril), una quantitat del tot insuficient. 

Arxiu © Fundació Barcelona Olímpica

A Barcelona, la Confederació Esportiva de Catalunya continuà treballant al programa esportiu de l’Exposició Internacional. Les obres de l’estadi avançaven, però es reivindicà la necessitat de construir altres equipaments, entre ells un velòdrom i una piscina (La Vanguardia 1 de febrer). En abril es donà a conèixer la celebració d’un Congrés Nacional de l’Esport, assumit la direcció del mateix el Comitè Olímpic Espanyol: “El Comité se enteró luego de una ponencia presentada por secretaría referente a la organización del primer Congreso nacional de los Deportes, coincidiendo con los actos y fiestas que se proyectan llevar a cabo con motivo de la Exposición de Barcelona. El COE acordó patrocinar la celebración de dicho Congreso, facultando al secretario para que proponga las bases de su estructura y desarrollo” (El Heraldo de Madrid 16 d’abril). Finalment,  aquesta iniciativa no es va dur a terme.

Amsterdam 1928 marató

© 1928 / Comité International Olympique (CIO)

Els Jocs Olímpics d’Amsterdam es van celebrar del 17 de maig al 12 d’agost de 1928, però la cerimònia oficial d’inauguració es realitzà el 28 d’agost, un dia abans que s’iniciés la competició atlètica. Des d’un punt de vista històric, cal remarcar que Alemanya tornava a participar a uns Jocs Olímpics, després d’haver estat exclosa dels Jocs Olímpics de 1920 i 1924 com a conseqüència de la I Guerra Mundial. També, per primera vegada, el foc olímpic lluïa a un Estadi. 

En el context dels Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928, cal destacar que el 27 de juliol l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva, creada als Jocs Olímpics de París de 1924, organitzà el seu congrés i Narcís Masferrer fou elegit membre de la junta directiva. A nivell esportiu, la delegació espanyola guanyà només una medalla, però fou la primera medalla d’or del seu historial a salts per equips d’hípica ( La Vanguardia 14 d’agost). Durant els Jocs Olímpics, tal com detalla Narcís Masferrer, la candidatura de Barcelona era ben vista i tothom preguntava com es trobaven les obres de l’Estadi (La Vanguardia 1 d’agost).

Amsterdam 1928 equestrian

© 1928 / Comité International Olympique (CIO)

La relació d’esportistes catalans presents als Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928 fou:

Atletisme: Josep Culí i Clapera, Emili Ferrer i Calvo, Joaquim Miquel i Casas, i Joan Serrahima i Bofill.

Boxa: Josep Vilanova i Pueyo, Robert Sanz i Jussà, Josep Montllor i Pastor, i Joan Muñoz i Pnadés.

Esgrima: Fèlix de Pomés i Soler.

Hockey: Manel Lobo i Vidal, Francesc Argemí i Solà, Jaume Baguña i Gili, Josep M. Caralt i Vidal, Lluís Isamat i Bosch, Joan Junquera i Baguna, Francesc Roig i Ventura, Josep M. Caralt i Mas, Santiago Goicoeche i Orsolich, Lluís Rierola i Albó.

Natació: Estanislao Artal i Garriga, Ramon Artigas i Rigual, Josep Francesch i Cazorla, Josep González i Esplugues, i Francesc Segalà i Torres.

Vela: Santiago Amat i Cansino.

Waterpolo: Jaume Cruells i Folguera, Gonzalo Jiménez i Corral, Rafel Jiménez i Corral, Manuel Majó i Hernández, Josep M. Puig i Bori, Àngel Sabata i Figa, i Mariano Trigo i Serrano.

Com a jutges i oficials catalans participaren Luis Alberto Ramonet, que l’any 1922 fou un dels promotors de la creació de la Federació Espanyola de Boxa i presidí la primera junta directiva; i l’àrbitre Josep Casanovas que acudia als Jocs per segona vegada. A hoquei, Manel Sagnier, primer president de la Federació Catalana d’Hoquei (1923-1927), i Manel Masip. A futbol participà Guillem Comorena; i a natació, Albert Seriña i Casimiro Baides, president del Col·legi Català d’Àrbitres i Jutges de Natació. 

A finals de novembre, la Confederació Esportiva de Catalunya atorgà els seus premis anuals (copa Baró de Güell, copa Stadium, copa Sherrill i medalla Coubertin). Aquest any la medalla del baró de Coubertin li fou concedida al marqués de Lamadrid, president del Comitè Olímpic Espanyol (El Sol 29 de novembre). Al mes de desembre sortí al carrer el llibre La IX Olimpíada del periodista del diari ABC Román Sánchez Arias Rubryk.