dimecres, 25 de maig de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya - 1912

JJOO, Estocolmo 1912, Ceremonia de Inauguración
Cerimònia d'Inauguració a l'Estadi d'Estocolm 1912
Font imatge via Wikimedia Commons

Des dels Jocs Olímpics de Londres (1908), i fins els Jocs Olímpics d’Estocolm (1912), la premsa barcelonina no es va fer ressò del moviment olímpic. Malgrat que oficialment els Jocs Olímpics d’Estocolm van començar el 5 de maig (tennis en pista coberta), no va ser fins a finals de juny i juliol que es van desenvolupar la majoria de les competicions esportives. La Vanguardia li dedicà breus noticies durant el mes de juliol. L’edició del 18 de juliol de 1912, El Mundo Deportivo,  informava dels resultats d’atletisme i d’altres esports, però no ocultava la seva decepció per la manca de representació del país: “pasando nosotros por la vergüenza de no ver figurar a ningún español en esa grandiosa manifestación deportiva mundial, en la cual tenemos la convicción que, en algunas pruebas, hubiéramos podido representar un papel cuando menos airoso”. Cal recordar, que en aquests Jocs Olímpics s’organitzaren per primera vegada competicions d’art -Coubertin, sota pseudònim, guanyà la medalla d’or per una poesia en la categoria de Literatura . Als Jocs Olímpics d’Estocolm van aparèixer el cronòmetre elèctric i la foto finish; a nivell esportiu guanyà la medalla d’or l’amerindi Jim Thorpe en les proves de pentatló i decatló. Malauradament, després li van retirar les medalles per ser acusat de professionalisme

L’absència espanyola als Jocs Olímpics d’Estocolm fou criticada a la revista Stadium, del 1 d’agost de 1912 a la pàgina 2: “nosotros creemos que la culpa es de los centros oficiales y no de las entidades deportivas (...) sírvanos de enseñanza y de elección para el porvenir y tengamos presente que, por dignidad y amor propio, debe España concurrir a las próximas Olimpiadas”. També, en aquesta ocasió es projectà un documental dels Jocs Olímpics al cine Diana de la Ronda Sant Pau, 85. La primera i segona part es projectaren en juliol (La Vanguardia 18 de juliol), la resta, fins a sis parts, es projectarien durant el mes d’agost.  Precisament, durant el mes de setembre d’aquest any, es fundava a la ciutat la primera entitat atlètica, l’Sport Atlètic Barcelonès, i s’organitzava la Vuelta a peu a Barcelona. Aquest fet va servir a Narcís Masferrer, era el redactor en cap d’esports de La Vanguardia, per demanar la necessitat de crear un organisme atlètic com hi havia a d’altres països “de este modo nos evitaríamos el dolor de tener que ser una nueva y única excepción entre las naciones europeas en los próximos juegos olímpicos de Berlín (...) Con el actual sistema estamos plenamente convencidos de que las luchas intestinas y la apatía nacional obligarán a que pase la venidera olimpiada de Berlín como pasaron las de Atenas (...) y la reciente de Estocolmo, sin que un sólo representante de nuestra raza hispana pudiera hacer ondear ya que no victoriosa al menos en lugar honroso del Stadium, nuestra enseña nacional” (La Vanguardia 7 de novembre). Uns dies després, el 23 de novembre, es constituïa el Comité Olímpico Español, a la capital d’Espanya, sense cap català en el seu consell directiu.

Marqués de Villamejor, Comité Olímpico Español, 1912
Marqués de Villamejor, president Comité Olímpico Español
Font imatge via 'Olimpismo' Blog
A finals de desembre, des de La Vanguardia (20 de desembre) i El Mundo Deportivo (26 de desembre), es feien ressò de la creació del COE i desitjaven que aquest pas servís per estar present als Jocs Olímpics de Berlín (1916). El 30 de gener de 1913, El Mundo Deportivo publicava un extens article “Para el Comité de los Juegos Olímpicos de España” on insistia en començar immediatament la preparació i abocava per organitzar “El primer Campeonato de España de Deportes Atléticos”. A setembre, com es pot constatar en El Mundo Deportivo, encara no s’havia fet cap moviment: “Todo lo que se ha escrito sobre la próxima asistencia de nuestra nación a los Juegos Olímpicos de Berlín ha caído en el vacío. Las comisiones fundadas con ese objeto no han dado aún ni siquiera el primer paso”. Davant la inoperància del COE, Josep Elias i Juncosa, Manel Nogareda, Narcís Masferrer i el Sindicat de Periodistes Esportius, fundat l’any 1911 i presidit pel propi Masferrer, van veure la necessitat d’assumir ells el repte de constituir un comitè regional, per tal de donar impuls a l’olimpisme a Catalunya amb la mirada posada als Jocs Olímpics de Berlin 1916.

Marqués Villamejor, Coubertin 1912, Estocolmo, Comité Olímpico Español, CIO
Carta Marqués de Villamejor a Coubertin
Font imatge  via 'Olimpismo' Blog



dijous, 12 de maig de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya (1902-1908)

En 1902 Gonzalo de Figueroa y Torres, comte de Mejorada del Campo y marqués de Villamejor, entrà a formar part del Comitè Internacional Olímpic, on formaria part fins l’any 1921. Però, el moviment olímpic continuà sense desenvolupar-se al nostre país. La següent edició dels Jocs Olímpics es van concedir a Saint Louis (1904). També aquests jocs, com els de París, van estar emmarcats dins d’una Exposició Universal, i tampoc van tenir repercussió mediàtica a la premsa barcelonina. Malgrat aquesta circumstància va aparèixer per primera vegada uns Jocs Olímpics a la portada d’una revista (Los Deportes 19 i 26 novembre de 1904).

Jocs Olímpics, Saint Louis, 1908
Trofeu d'atletisme Jocs Olímpics de Saint Louis
Font Imatge © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya vía ARCA
La següent edició (1908) estava prevista fer-se a Roma, però l’erupció del volcà Vesuvi va provocar la renuncia dels organitzadors i la ciutat de Londres va recollir el relleu. Abans s’havien d’organitzar uns Jocs Olímpics, anomenats Inter Mitjos, a Atenes en 1906. Aquesta competició serví per millorar la imatge del moviment olímpic, sobre tot després del fracàs de Paris i San Luis, però no han esta mai reconeguts pel Comitè Internacional Olímpic. No obstant, aquesta competició era rellevant pel moviment olímpic espanyol, ja que per primera vegada es parlà de la presència d’una delegació espanyola, encapçalada pel marqués de Cabriñana, i a tal efecte, es creava un comitè (La Vanguardia 7 de desembre de 1905). Finalment, la delegació espanyola no acudí, però a partir d’aquest moment la premsa escrita prestà més atenció al moviment olímpic. De fet en el primer número d’El Mundo Deportivo, publicat l’1 de febrer de 1906, sortia la relació de tots els membres del C.I.O., amb Coubertin al capdavant, així com el programa dels Jocs, que foren qualificats Olímpics. D’altra banda, cal ressenyar que per primera vegada es va projectar un documental d’uns “Jocs”. L’escenari d’aquest fet històric, fou el Teatre Principal (La Vanguardia 22 de juny). És cert que existeixen unes imatges dels JJ.OO. de 1896, però en elles només es veu l’arribada del reis de Grècia i un detall de la desfilada. És molt probable que a partir d’aquest moment, tant Narcís Masferrer, com un altre esportista i periodista, Josep Elias i Juncosa, prenguessin bona nota de com evolucionava el fenomen olímpic. 
Jocs Olímpics, Londres, 1908
Programa Jocs Olímpics de Londres (1908)
Font Imatge via Wikimedia Commons
Els Jocs Olímpics de Londres, que també es van emmarcar dins d’una Exposició, però en aquest cas era franco-britànica, es van celebrar del 27 d’abril al 31 d’octubre. Es va donar un salt de qualitat a nivell organitzatiu, però l’assistència de públic fou baixa. Tampoc en aquesta ocasió hi havia representació espanyola. Els Jocs Olímpics van tenir poca repercussió mediàtica, i no sempre la informació era la correcta. En canvi, si van aparèixer algunes imatges en alguns mitjans de comunicació com La Hormiga de Oro i La Ilustración Artística.

També, en aquesta ocasió, s’estrenà un documental a la Sala Mercè. El documental, Sports olímpics a Londres, amb presència del rei d’Anglaterra (La Vanguardia 3 d’agost de 1908). La Sala Mercè estava situada a la Rambla dels Estudis, número 4; s’havia inaugurat en 1904 i era obra de l’arquitecte A. Gaudí.
Jocs Olímpics, Londres, 1908
Desfilada i Estadi White City
Font imatge via Hemeroteca Digital BNE

Per a la historia olímpica, els Jocs de Londres tenen una especial significació ja que es va fer per primera vegada la desfilada olímpica i es va córrer per primera vegada la distància de la marató.

Jocs Olímpics, Londres, 1908, marató, Dorando Petri
Arribada marató, Dorando Petri
Font Imatge via Wikimedia Commons