dimecres, 20 de juliol de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya – Anvers 1920 II

Els Jocs Olímpics d’Anvers es van celebrar des del dia 23 d’abril fins al 12 de setembre. Curiosament, la cerimònia d’inauguració, la qual va ser presidida pel rei Albert de Bèlgica, va tenir lloc el 14 d’agost, i la cerimònia de cloenda es va realitzar el 30 d’agost. 
En aquesta cerimònia d’inauguració va ser la primera vegada que es va ondejar la bandera olímpica.
Jocs Olímpics Anvers 1920, pierre de coubertin
Participants en l'estadi durant la cerimònia inauguració
© 1920 / Comité International Olympique (CIO) 



Victor Boin va fer el jurament olímpic i van alliberar milers de coloms com a símbol de la pau. També, Garcia i Alsina desfilà al costat del marqués de Villamejor.
Jocs Olímpics Anvers 1920, Victor Boin
Victor Boin fent jurament olímpic 
© 1920 / Comité International Olympique (CIO) 


































En qualsevol cas, el més rellevant va ser que Garcia i Alsina, Josep Elias i Juncosa, Co de Triola i Joan Gamper, van fer,“activísimas gestiones para influir en el ánimo del barón de Coubertin y de los directores del Comité Internacional para que decidan que sea Barcelona donde se lleve a efecto la octava Olimpiada, coincidiendo con la Exposición Universal de Industrias Eléctricas” (La Vanguardia 21 d’agost). 
Inicialment,  estava previst que la seu dels Jocs Olímpics de l’any 1924 s’havia d’escollir al marc de la Sessió del Comitè Internacional Olímpic, el qual s’inicià el 17 d’agost. Finalment, es va aprovar que la concessió dels Jocs Olímpics es faria el següent any, durant la trobada de la Sessió del COI que tindria lloc a Lausana. Cal dir, que el marquès de Villamejor maniobrà contra els interessos de la candidatura de Barcelona. A punt de finalitzar els Jocs Olímpics va sortir publicat a la premsa de Madrid una nota de premsa on s’informava que “El COE propuso que la próxima olimpíada se celebre en España, y de esta petición se toma nota (...) El Comité olímpico acordó por unanimidad no tomar en consideración la proposición de la Mancomunidad de Cataluña para que la próxima, olimpiada se celebre en Barcelona” (La Época 23 i Heraldo Deportivo 5 de setembre). Aquest extrem seria desmentit pel mateix Pierre de Coubertin poc després: “El telegrama de la Agencia Havas es absolutamente falso. Ninguna solicitud nos ha sido presentada por el Comité Olímpico Español y, además, jamás hemos concedido la organización de una Olimpiada a un país, y si siempre a una determinada ciudad, que ofrezca las garantías apetecibles” (La Vanguardia 22 de setembre). La candidatura de la ciutat comtal havia estat acceptada pel CIO. Aquesta noticia es podia llegir a l’article, Lo de la Olimpiada, publicada a La Veu de Catalunya l’11 de setembre, on s’informava d’una carta enviada por Pierre de Coubertin a Puig i Cadalfalch, on li comunicava que la candidatura seria examinada amb molta simpatia.
La veritat de totes aquestes maniobres seria destapada per Co de Triola a Stadium, amb un seguit d’articles titulats Després de la Olimpíada, i que sortiren publicats el 30 de setembre, 16 i 30 d’octubre i 13 de novembre. 
Al primer article, titulat Puntualicemos (pàgina 533), afirmava amb claredat que “la delegación del COE en Amberes sólo se percató de hacer una atmósfera hostil a la delegación de Cataluña”  

Al següent article, titulat Responsabilidades, Co de Triola desvetllava a les pàgines 571 i 573 la inscripció d’un nedador, anomenat López, el qual no pertanyia a cap club i no havia estat seleccionat prèviament per la federació. Amb aquest cas, el COE va saltar-se els principis del reglament general de la competició olímpica, però, finalment el ridícul no es va produir gràcies a la Federació Internacional, la qual no va deixar participar al nedador, “por no hallarse inscrito en sus registros” .

Al tercer article,  titulat Observaciones y Comentarios, Co de Triola continuà relatant el desastre organitzatiu del COE. A diferència d’altres països, “el Comité español no se preocupó de hacer figurar los colores de la nación en la puerta de la residencia de sus representantes”, i  tampoc es va preocupar de conèixer de primera mà en quines condicions paupèrrimes estaven allotjats -es una escola- els esportistes espanyols.

 En l’edició de El Mundo Deportivo del 16 de setembre, Una vergüenza, nuestros atletas en Amberes, explicava més detalladament les condicions que van patir els esportistes. 

Al marge d’aquestes denuncies, Stadium publicà un ampli resum dels Jocs Olímpics en les seves edicions del 28 d’agost i 11 de setembre.  

Per finalitzar, cal afegir la relació oficial dels esportistes catalans que participaren a l’esdeveniment. 
Donat que en la web del COE hi ha greus mancances, i al llibre de Ricardo Sánchez, Olímpics Catalans (1999), algun error, detallem la llista que apareix a la web sports-reference: Diodoro Pons, Carles Maria Pajarón i Lluís Meléndez, atletes; Agustí Sancho i Agustina, Ricard Zamora i Josep Samitier, futbolistes; Joaquim Cuadrada i Josep Balcells, nedadors; l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona, Lluís i Francesc Gibert, Alfons Tusell, Raimon Berdomàs, Manel Armanqué, Antoni Vila-Coro, Enric Granados i Josep Fontanet. Un repàs posterior ens va permetre detectar l’omissió del tennista Eduard Flaquer i Vázquez. En quan als resultats, els més destacats foren les medalles de plata de l’equip de futbol i polo.
Tanmateix, cal recordar que després dels Jocs Olímpics va aparèixer la publicació Els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia, del qual és autor Josep Elias i Juncosa, que fou editat per la Enciclopèdia Catalana.
Els Jocs Olímpics de l'Antiga Grècia
Els Jocs Olímpics de l'Antiga Grècia colecció
 © Fundació Barcelona Olímpica


dijous, 7 de juliol de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya - Anvers 1920 (I)

Als Jocs Olímpics d’Anvers (1920) participà per primera vegada una delegació del Comitè Olímpic Nacional. La debilitat i la inoperància del COE, així com la manca de recursos, van propiciar que el temps de preparació fos escàs. El dia 5 de febrer de 1920, El Mundo Deportivo,  recollia la creació per part del COE de diverses comissions, i publicava el programa dels Jocs Olímpics. Per la seva part, La Vanguardia, el 7 de febrer del mateix any, esmentava la implicació del comte de Romanones, expresident del Consell de Ministres i germà del marqués de Villamejor, per aconseguir la subvenció de l’Estat per  anar a Anvers. Finalment, es va fer públic la concessió d’una subvenció de 125.000 pessetes, una quantitat que es considerava del tot insuficient.
El programa general dels Jocs Olímpics  sortí publicat al diari El Mundo Deportivo, 4 de març de 1920. Per seleccionar els atletes es van programar dos concentracions, la primera  es celebrà al camp de R.C.D. Espanyol el 6 de maig; i la segona es va fer a Madrid el 30 de maig de 1920. El COE encomanà la responsabilitat organitzativa i la selecció dels atletes a la Federació Atlètica Catalana. Quan faltaven tres mesos pels Jocs Olímpics d’Anvers encara no s’havien recaptat el fons econòmic necessari per poder anar (El Mundo Deportivo 3 de juny 1920); es va constituir el Comitè Olímpic a Catalunya, però deixava clar el seu marc competencial:  “El Comité Olímpico Español, con el fin de lograr la mejor preparación y selección de la representación nacional en la VII Olimpiada de Amberes, ha acordado constituir el Comité Olímpico de  Cataluña con los señores siguientes: Don Juan Gamper (fútbol), don Alfredo Conde (esgrima), don Marsans Peix (hípica), don Bernardo Picornell (natación), don Juan Masalles (tenis), don R. Frexe Mallofré (tiro), don Arnaldo Margarit (remo), bajo la presidencia de don Jaime García Alsina, presidente de la Federación Atlética Catalana. La misión de dicho Comité será la de aunar iniciativas y esfuerzos, procurar la mayor propaganda de la Olimpiada, organizar o patrocinar concursos de preparación y gestionar de corporaciones y particulares el concurso moral y material para lograr se pueda concurrir dignamente, y por primera vez, a una Olimpiada” (La Vanguardia 10 de juny). Aquest mateix mes es va constituir la Federació Espanyola de Natació Amateur on  Bernat Picornell  es situà al capdavant de l’entitat (La Vanguardia 20 de juny). Malgrat el poc temps de preparació, el Comitè Català treballà amb intensitat, com es pot constatar en aquestes línies del diari El Mundo Deportivo del 8 de juliol: “Es muy digno de tenerse en consideración que apenas constituido, ha merecido el aplauso general por su vibrante y entusiasta alocución dirigida a la opinión deportiva en general”. Si bé amb retard, el Comitè elaborà un manifest, !Amunt els cors!, i llençà una subscripció popular amb l’objectiu de recaptar fons que sufraguessin les despeses dels viatges i estància del esportistes catalans. El primer en la llista de subscriptors fou el baró de Güell amb 1.000 pessetes (La Vanguardia 27 de juliol).

Jocs Olímpics, JJOO,  Anvers 1920, Amberes
Poster Jocs Olímpics Anvers 1920
©Fundació Barcelona Olímpica

La col·laboració institucional a Catalunya també fou determinant. El més curiós és que la candidatura oficial per acollir els Jocs Olímpics de 1924, no fou presentada per la ciutat sinó per la Mancomunitat de Catalunya. La representació  d’aquesta institució li fou delegada a Elias i Juncosa, a qui li van concedir una subvenció de 2.000 pessetes per presentar la candidatura (Heraldo Deportivo 15 de setembre). La delegació catalana que acudí a Anvers estava  composta per Elias i Juncosa, Jaume Garcia i Alsina, Joan Gamper, Josep Maria Co de Triola, i l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas. La candidatura, amb total desconeixement del COE, comptava amb el president del Consell de Ministres Espanyol, Eduardo Dato (Catalunya i l’Olimpisme, esport, identitat i Jocs Olímpics, Xavier Pujades, capítol 2, editat per COC 2006). El suport mediàtic a la ciutat comtal era total. La revista Stadium (31 de juliol), amb Narcís Masferrer al capdavant, feia una crida per que tothom recolzés la iniciativa. En el següent número de Stadium (14 d’agost) es reproduïa una carta de l’alcalde de Barcelona, Carles Jordà de la Lliga Regionalista, donant-li suport.  De fet, el Ple Municipal aprovà una proposició “Sr. Alcalde apoye la gestión que éstos hacen para que la VIII Olimpíada, que se celebrara dentro cuatro años, tenga lugar en Barcelona” (Gaseta Municipal núm.33 19 agost).  A tot això, a principis d’agost,  Elias i Juncosa feia públic que la ciutat construiria un estadi, el qual no es construiria a Pedralbes com s’havia dit (Pla Jaussely) sinó a Montjuïc. Aquest projecte era el principal aval de la candidatura olímpica de la ciutat (La Veu de Catalunya 2 d’agost). 

Elias i Juncosa, Garcia i Alsina, i Joan Gamper en Jocs Olímpics Anvers 1920
Font imatge  
©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Cal afegir, que Garcia i Alsina va desenvolupar a més la tasca de corresponsal de La Vanguardia. 

divendres, 1 de juliol de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya (1917-1919)

La Primera Guerra Mundial, també coneguda com Gran Guerra, finalitzà el novembre de 1918. La primera Sessió del CIO, després de la guerra mundial, es va celebrar del 5 al 9 d’abril de 1919 a Lausana. En aquesta sessió s’aprovà per unanimitat la candidatura d’Anvers per acollir els Jocs Olímpics de 1920. 
A Barcelona s’anava prenent forma l’idea de ser seu d’uns Jocs Olímpics, fet que ja hem esmentat a l’anterior article del blog. Sens dubte, per ser candidata calia disposar d’un  estadi. L’Ajuntament de Barcelona portava temps treballant en l’organització d’una Exposició de Industries Elèctriques, i foren diverses les veus que plantejaven aprofitar l’ocasió per construir un estadi “análogo al Stadium berlinés, el cual quedaría luego para le celebración periódica de olimpiadas y concursos deportivos” (La Vanguardia 6 de juny de 1914). Una delegació de la Federació Atlètica Catalana, encapçalada pel seu president Àlvar Presta, va comunicar-li a l’alcalde de Barcelona, Manel Rius i Rius, la necessitat de construir un estadi.  (La Vanguardia 2 d’abril de 1916). 
Parc d'Esports, Estadi i Piscina
Plànol Parc d'Esports a Pedralbes
Font Imatge ©Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona


Llibre Jocs Olímpics, Nogareda
Los Juegos Olímpicos de Manuel Nogareda
 ©Fundació Barcelona Olímpica

L’interès per l’olimpisme ho demostrà la publicació del llibre Los Juegos Olímpicos, de Manel Nogareda, publicat per la Biblioteca Los Sports, de la qual era director Elias i Juncosa, i amb pròleg del marqués de Villamejor. El treball dels dirigents pro olímpics catalans va propiciar que Manel Rius i Rius, marquès d’Olèrdola i fill del també alcalde Rius i Taulet, enviés una carta en maig de 1917 al president del Comitè Internacional Olímpic, Pierre de Coubertin, interessant-se pels Jocs Olímpics: “Hem tingut coneixement que encara no s'ha elegit una ciutat per celebrar els pròxims Jocs Olímpics, i nosaltres voldríem saber si seria possible elegir la nostra ciutat per fer-los amb ocasió de l'Exposició que serà organitzada després de la guerra”. Uns mesos després la Federació de Societats Esportives, veient l’impossibilitat d’organitzar els Jocs Olímpics de 1920, posava la vista en els Jocs Olímpics de 1924, i demanava “no demorar por más tiempo la construcción del estadio, y una vez asegurado el capital que se habrá de emplear para su construcción, gestionar la celebración en él, durante el año 1924, los Juegos Olímpicos” (La Vanguardia 6 de juliol de 1917). Inicialment, s’havia plantejat construir l’Estadi al final de la Diagonal, i fins i tot, es va arribar a fer un projecte .

L’Estadi i els Jocs Olímpics serien protagonistes en el I Congrés Català de Turisme, que es celebrà del 19 al 22 de juny, i va ser promogut per la Societat d’Atracció de Forasters: “Reconocida por el Congreso la necesidad y conveniencia de la pronta construcción en Barcelona de un estadio, se acordó: Solicitar de los poderes públicos la creación inmediata del Estadio Catalán (...) teniendo en cuenta primero la intensidad que han conseguido los deportes en Cataluña, y segundo, la probabilidad de poder celebrar unos Juegos Olímpicos Internacionales en Barcelona”. Durant el mes de juliol el marquès de Villamejor reorganitzà el Comitè Olímpic Espanyol, però sense presència de dirigents catalans (La Vanguardia 10 de juliol ). 
El dia 15 d’agost la Federació Atlètica Catalana inaugurà un camp d’entrenament de reduïdes dimensions, que estava en la cantonada del carrer Industria-Muntaner, i que fou cedit pel F.C.Siglo. L’acte comptà amb la presència del president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch.  Albert Maluquer, secretari de la Federació Atlètica,  demanà el recolzament institucional per a dur a terme els objectius fitxats . Dos mesos després, es celebrà al Teatre Bosque un Míting d’Afirmació Esportiva. L’acte fou organitzat per Stadium Club, una entitat fundada aquell mateix any i que presidia, des de feia poc, el baró de Güell. Les conclusions del míting eren interessants i es demanava que l’Estat havia de dotar-se d’una partida als pressupostos “para gastos de la representación española en la próxima Olimpiada internacional de Amberes”, així com adreçar-se a totes les institucions per construir un Estadi, “donde podamos celebrar próximamente una gran Olimpiada internacional”. Curiosament, en aquest míting va intervenir Albert Maluquer, que anuncià que si l’Estat no col·laborava seria la Mancomunitat de Catalunya la que sufragaria les despeses de la participació en Anvers (El Mundo Deportivo 23 d’octubre).També es va fer públic que el comitè organitzador dels Jocs Olímpics d’Anvers no convidarien als països sorgits dels imperis que van perdre la I Guerra Mundial: Alemanya,  Àustria, Bulgària, Hongria i Turquia (Stadium 25 d’octubre pàgina 610). 
Davant la inoperància del Comitè Olímpic Espanyol, que li va fer rebre crítiques tant de la premsa catalana com de la madrilenya, els sectors pro olímpics catalans començaren a mobilitzar-se. Es volia que hi hagués representació d’esportistes catalans a la nova cita olímpica  d’Anvers 1920, però sobretot anava prenen cos la possibilitat d’organitzar els Jocs Olímpics de 1924.
Puig i Cadalfach inaugurant camp entrenament atletisme
Font imatge  © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya