dimecres, 9 de maig de 2018

La Escopidora, el camp del carrer Industria (1909-1924)

El primer camp de futbol comme il faut construït a la nostra ciutat, i el primer en propietat del F. C. Barcelona, va ser el camp situat en l’illa entre els carrers Industria (actual carrer Paris i on tenia l’entrada principal), i els carrers Coello (actual Londres), Villarroel i Urgell, on tenien l’entrada els socis del club. Des del camp, jugadors i espectadors podien veure els edificis de la fàbrica tèxtil de Can Batlló, la qual la Diputació de Barcelona havia comprat per a instal·lar l’Escola Industrial (1908) i l’Hospital Clinic (1906). No hi havia cap camp de futbol amb una tribuna de dos pisos i una capacitat per a 6.000 espectadors, “no es exageración disputar el nuevo campo del F.C.Barcelona como el mejor que cuenta hoy nuestra ciudad condal” (Los Deportes 30 de març de 1909).
La inauguració estava prevista fer-se el 7 de març, en un partit contra l’etern rival, l’Español, “pero la imposibilidad de los trabajos de terraplenarlo”, van fer que es postergués la inauguració una setmana (El Mundo Deportivo 11 de març de 1909). Al final el contrincant seria el Català F. C., i l’encontre acabà 2-2.     
La qualitat de l’equipament millorà amb la instal·lació d’un tendit elèctric. La Vanguardia del 30 de juny de 1914 informava d’una “instalación eléctrica que proporciona al campo de juego la claridad suficiente”. Uns dies després, el 2 de juliol, El Mundo Deportivo era més explícit, i parlava que el camp “estaba espléndidamente iluminado con potentes focos eléctricos que irradiaban luz clara, hermosa, la suficiente para jugar cual si fuera de día”. El 28 de juny de 1914, doncs, es va dur a terme el primer partit nocturn al camp del carrer Industria, els protagonistes d’aquella nit foren el Barça i el Internacional, al qual els blaugranes van derrotar per 5-2. En qualsevol cas cal dir que el primer partit nocturn disputat al nostre país fou a Sabadell, i es va celebrar dos anys abans en un match entre el Sabadell i l’Universitari, precisament el 4 d’agost de 1912 i davant 2.000 persones (Diari de Sabadell 8 d’agost i La Vanguardia 9 d’agost 1912).

Camp Carrer Industria
Camp Carrer Industria 
Font Imatge © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya vía ARCA
En la vida útil de la instal·lació els principals esdeveniments futbolístics oficials que es van dur a terme foren quatre copes del rei. La primera va coincidir amb la desena edició, es disputà el 7 d’abril de 1912, i el Barça es va imposar a la Real Gimnástica Española per 2-0. Era el segon títol del Barça en aquesta competició. El primer es va aconseguir a Madrid en el camp del Tiro de Pichón al imposar-se al Español F.C. per 3-2. 
A continuació d’aquesta competició es va produir un nou cisma al futbol nacional, i el F.C. Barcelona abandonà la Federació. En 1913 es van disputar dos campionats d’Espanya, degut al cisma que es va crear al futbol espanyol. El primer, patrocinat per la Federació Espanyola es va fer a l’Estadi O’Donnell de Madrid i va veure el triomf del Racing d’Irún. L’altre, promogut per la Unión Española de Clubes, va fer-se a l’Escopidora. En aquesta final arribaren el F.C.Barcelona i la Real Societat de San Sebastián. Van ser necessaris tres partits, els dos primers, disputats el 16 i 17 de març, van finalitzat empatats, el primer 2-2 i el segon 0-0. En el tercer partit el Barça s’alçà amb el títol al vèncer els donostiarres per 2-1. No obstant, totes dues competicions han estat reconeguts per la Federació Espanyola de Futbol.
La tercera copa del rei a l’Escopidora es va celebrar en 1916 i va tenir com a protagonistes a l’Atlètic Club i el Madrid F.C. Els lleons es van imposar amb claredat per 4-0. Ara fa just quasi cent anys de la quarta i última final, que es va celebrar el 13 de maig de 1917. En aquesta ocasió, seria el Madrid F.C. qui s’alçaria amb el trofeu cedit per la Casa Reial al guanyar al Arenas de Guecho. El primer partit finalitzà amb empat, en el segon, jugat dos dies després s’imposaren per 2-1.
Aquest camp també forma part de la historia del club per un altre fet. Aquí apareix per primera vegada el sobrenom pel que són coneguts els aficionats blaugranes: culers. El camp s’omplia molt sovint, això provocava que molts aficionats s’assentessin en la tanca del camp, i des del carrer els vianants podien veure perfectament alineats els culs dels aficionats penjant de la tanca.
L’Escopidora va tenir una intensa activitat. S’organitzaren festes esportives, com les organitzades pels districtes segon i sisè, amb presència de la banda municipal  (La Vanguardia 2 de juny de 1911); o festivals (futbol i atletisme) que servien per a promocionar l’esport i recaptar fons per a la Caixa de Socorrs i Previsió del Sindicat de Periodistes Esportius (El Mundo Deportivo 12 de desembre de 1912 i 25 de desembre de 1913). El cert és que, des de principis de segle la pràctica del football i l’atletisme, anaven de la mà, es practicaven en les mateixes instal·lacions, i molts futbolistes eren alhora atletes. En aquest camp també es va fer el primer homenatge a Joan/Hans Gamper, un festival on hi havia programades nou proves esportives, i un partit de futbol que va estar arbitrat pel mateix Gamper (El Mundo Deportivo 3 de juliol de 1913).
Com senyala el bon amic Joan Manel Surroca, aquí va començar la seva carrera el fenomenal atleta Pere Prat; i en ell mantindria uns duels amb un altre destacat atleta, el mallorquí Gabriel Gost en la distància de 10 kilòmetres. Aquest tipus de prova tenia gran acceptació en aquella època (El Mundo Deportivo 13 de desembre de 1915 i La Vanguardia 7 de gener de 1916). Les proves de cross també tenien com a punt de sortida i arribada el camp del Barcelona. El més famós d’aquells anys era el patrocinat pel orfebre, escriptor i dramaturg Julio Vallmitjana i Colomines. El primer, en 1916, va sortir de Vallvidriera, però al següent any ja es va fer a l’Escopidera (La Vanguardia 26 de març de 1917).


Camp Carrer Industria
©AFCEB Font Imatge via Blog Sentiments en miniatura
Anys després la secció d’atletisme del F.C.Barcelona creà una Challenge que portà el nom de Pere Prat (La Vanguardia 18 d’abril de 1922). La segona edició van participar 105 atletes, i va tenir caràcter internacional, amb la participació d’atletes francesos e italians; i la tercera edició ja es va celebrar al nou camp que el F.C. Barcelona havia inaugurat a les Corts el 20 de maig de 1922
Si bé algunes fons parlen de que l’Escopidora fou demolida en 1922, i d’altres que tancà portes en 1923, el cert és que en 1924 encara va estar obert, disputant-se alguns partits de futbol i hockey. En qualsevol cas cal destacar que en aquesta instal·lació es van celebrar dos campionats de Catalunya d’Atletisme, el 5 d’agost de 1923 la sisena edició dels (La Vanguardia 7 d’agost de 1923); i  el 4 de maig de 1924 la setena edició (La Vanguardia 5 de maig de 1924).
Per a finalitzar un detall curiós. Segons destaca el periodista Enric Bañeres (La Vanguardia 30 de juliol de 2005), el camp va ser comprat en 1919 per una societat de la que formaven part Joan Gamper i Enric Mir, i venut per 16.000 pessetes quan morí Joan Gamper. Avui podem trobar una placa que recorda el camp en el numero 252 del carrer Comte Urgell, on havia estat l’entrada dels socis. La placa fou col·locada pel president Agustí Montal amb motiu del 75 aniversari del club en 1974. En 2010 el vicepresident de l’Àrea de Patrimoni del club tornà a col·locar una nova, ja que l’antiga s’havia fet mal bé en la restauració de la façana de l’edifici. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada